L’actual crisi econòmica ha fet ressorgir la crítica marxista contra el capitalisme, considerat com un sistema opressor i generador de grans desigualtats entre pobres i rics, tot i que alguns pobres d’avui estan en millors condicions que alguns rics d’abans. El Manifest Comunista afirmava que la història de totes les societats que han existit fins ara, era la de la lluita de classes, homes lliures i esclaus, patricis i plebeus, senyors i servents, mestres gremials i oficials i finalment la burgesia i el proletariat. Però, en aquestes lluites sempre es va acomplir el fet que la classe més baixa mai no arribés al poder. Així els esclaus no varen succeir els amos, els plebeus no varen vèncer els patricis, els servents no enderrocaren els senyors, els oficials no triunfaren sobre els mestres gremials i clarament s’observa que tampoc el proletariat s’imposarà a la burgesia. Històricament sempre la lluita de classes ha produït el naixement d’una nova classe dirigent que assumeix el poder, la qual genera a la vegada una altra classe oposada que es considera oprimida per la dirigent. Es perfila que aquesta nova classe dirigent serà la dels liberactuants del coneixement, les persones que viuen per aconseguir la seva autorealització personal, deixant en segon lloc la clàssica venda del seu treball, per guanyar-se la vida. En aquests moments tot just són una minoria, que es permet el luxe de canviar de feina, per trobar-ne una de nova més gratificant, que satisfaci les seves necessitats de ser més, sabent més. La lluita de classes
Josep Aracil i Xarrié. Consell Sènior de Premià de Mar
L’actual crisi econòmica ha fet ressorgir la crítica marxista contra el capitalisme, considerat com un sistema opressor i generador de grans desigualtats entre pobres i rics, tot i que alguns pobres d’avui estan en millors condicions que alguns rics d’abans. El Manifest Comunista afirmava que la història de totes les societats que han existit fins ara, era la de la lluita de classes, homes lliures i esclaus, patricis i plebeus, senyors i servents, mestres gremials i oficials i finalment la burgesia i el proletariat. Però, en aquestes lluites sempre es va acomplir el fet que la classe més baixa mai no arribés al poder. Així els esclaus no varen succeir els amos, els plebeus no varen vèncer els patricis, els servents no enderrocaren els senyors, els oficials no triunfaren sobre els mestres gremials i clarament s’observa que tampoc el proletariat s’imposarà a la burgesia. Històricament sempre la lluita de classes ha produït el naixement d’una nova classe dirigent que assumeix el poder, la qual genera a la vegada una altra classe oposada que es considera oprimida per la dirigent. Es perfila que aquesta nova classe dirigent serà la dels liberactuants del coneixement, les persones que viuen per aconseguir la seva autorealització personal, deixant en segon lloc la clàssica venda del seu treball, per guanyar-se la vida. En aquests moments tot just són una minoria, que es permet el luxe de canviar de feina, per trobar-ne una de nova més gratificant, que satisfaci les seves necessitats de ser més, sabent més. 
