D’acord amb les lleis del mercat cada vegada s’escolten més veus afirmant que una societat envellida és completament insostenible, al no poder suportar la càrrega d’un important grup improductiu i parasitari com el de la gent gran. L’alternativa més clara és el desmuntatge de l’estat del benestar, convertint l’envelliment en una societat per a pobres i rics.
Una altra alternativa proposada es la de l’eutanàsia, com un suïcidi medicament assistit, o la més recent, la que en aquests moments està de plena actualitat, consistent en el suïcidi pacífic, totes elles com a formes encobertes d’extermini de la gent gran, completament rebutjables i condemnables. Finalment una altra sortida, la de l’aparcament de la gent gran dependent en residències geriàtriques, que a poc a poc va minant la seva autoestima, funcionant massa vegades, com el negoci dels vells, tot i que avui dia comença a ser àmpliament qüestionada en molt països de la UE, fins a l’extrem que a Dinamarca una llei de l’any 1987 prohibeix la seva construcció. El dilema de l’actual societat, incompatible amb la gent gran, planteja el repte històric de canviar-la donat que no serveix per atendre a una part important de la seva població, gent gran que per qüestions de supervivència, es veu obligada a actuar.
El Moviment Sènior plenament conscient d’aquest repte històric, és qui en aquests moments, sembla tenir les idees més clares sobre el que cal fer.Cal entendre que el repte no és econòmic sinó cultural. Es tracta d’especificar el paper que han d’assumir els sèniors liderant les transformacions socials per canviar una societat obsoleta.
El Consell Sènior de Premià, creador del Moviment Sènior, després de més de 12 anys de funcionament, ha aconseguit tenir una clara visió de futur per saber què cal fer, l’empenta necessària per fer-ho i finalment la confiança imprescindible per aconseguir-ho.
