Ara fa 2.500 anys a Grècia, on va néixer la democràcia, es va malbaratar amb la nefasta demagògia, que porta al passotisme i a la manca de credibilitat d’una classe política cada vegada més desprestigiada. En aquesta situació tan negativa es va donar el cas insòlit d’una generació envellida, la dels filòsofs grecs Sòcrates, Plató i Aristòtil, que van crear els pilars de la civilització occidental actual. Una vegada més ens trobem en una societat caracteritzada per la pèrdua del valor de la paraula, prostituïda per un politics que la manipulen per conservar la seva poltrona sense cap tipus d’escrúpols per realitzar tota mena de promeses que ni ells mateixos saben si compliran. Aquesta cara de la moneda no ens ha de fer oblidar l’existència de l’altra cara, la d’una societat civil consumista que en lloc de plantar batalla a la demagògia, opta pel no pensar, pel no fer res, pel deixar-se portar pels instints més primitius i denigrants de l’esser humà que tenen la seva màxima expressió en la tele-escombraries que enlloc de dignificar, envileix a les persones. En aquesta situació tan decadent el paper de la gent gran hauria de ser el de recuperar la credibilitat de la paraula i la capacitat de pensar que són els valors que clarament ens diferencien de la nostra procedència evolutiva del regne animal. La millor forma de lluitar contra la demagògia política la té la gent gran, utilitzant la seva principal força, la del seu vot, que en unes eleccions municipals poden ser decisives per escollir a l’alcalde o alcaldessa. La paraula
Ara fa 2.500 anys a Grècia va néixer la democràcia...
Ara fa 2.500 anys a Grècia, on va néixer la democràcia, es va malbaratar amb la nefasta demagògia, que porta al passotisme i a la manca de credibilitat d’una classe política cada vegada més desprestigiada. En aquesta situació tan negativa es va donar el cas insòlit d’una generació envellida, la dels filòsofs grecs Sòcrates, Plató i Aristòtil, que van crear els pilars de la civilització occidental actual. Una vegada més ens trobem en una societat caracteritzada per la pèrdua del valor de la paraula, prostituïda per un politics que la manipulen per conservar la seva poltrona sense cap tipus d’escrúpols per realitzar tota mena de promeses que ni ells mateixos saben si compliran. Aquesta cara de la moneda no ens ha de fer oblidar l’existència de l’altra cara, la d’una societat civil consumista que en lloc de plantar batalla a la demagògia, opta pel no pensar, pel no fer res, pel deixar-se portar pels instints més primitius i denigrants de l’esser humà que tenen la seva màxima expressió en la tele-escombraries que enlloc de dignificar, envileix a les persones. En aquesta situació tan decadent el paper de la gent gran hauria de ser el de recuperar la credibilitat de la paraula i la capacitat de pensar que són els valors que clarament ens diferencien de la nostra procedència evolutiva del regne animal. La millor forma de lluitar contra la demagògia política la té la gent gran, utilitzant la seva principal força, la del seu vot, que en unes eleccions municipals poden ser decisives per escollir a l’alcalde o alcaldessa. 
