Cal considerar que el desmembrament dels entorns familiars que tradicionalment han cuidat dels vells, la gent gran dependent, posa sobre la taula l’assignatura pendent d’un nou urbanisme, amb una clara base comunitària i d’auto ajuda que fomenti l’autonomia personal i que sigui capaç d’assumir el repte d’una societat envellida. Sobre aquest nou plantejament urbanístic està tot per fer, si bé podria partir-se de l’experiència d’habitatges tutelats, del moviment comunitari hippie i del més recent del cohousing, nascut a Dinamarca a finals dels anys 60. Un altra solució es la manifestada per un grup de dones vídues, que proposen com a solució, anar a viure en una sola casa i donar a lloguer la de les altres.Una altra assignatura pendent també és la modificació de la Llei de Dependència, que amb la introducció del copagament, està generant un efecte “boomerang” per la seva clara manca dels recursos econòmics necessaris, El recent acord d’incloure l’habitatge propi, en la valoració de la capacitat econòmica dels usuaris, posa al descobert la tendència neoliberal d’aquesta llei, que no aconsegueix emmascarar el possible espoli dels habitatges propis del 85 % de la gent gran, mitjançant la seva conversió en hipoteques inverses, rendes vitalícies, etc. per a atendre al copagament. Aquesta llei suposa un clar atemptat als principis bàsics de l’estat del benestar, sustentats en un sistema solidari de caixa única de repartiment o en un altre de justícia social i de redistribució de la riquesa. Assignatures pendents
Cal considerar que el desmembrament dels entorns familiars que tradicionalment han cuidat dels vells, la gent gran dependent, posa sobre la taula l’assignatura pendent d’un nou urbanisme, amb una clara base comunitària i d’auto ajuda que fomenti l’autonomia personal i que sigui capaç d’assumir el repte d’una societat envellida
Cal considerar que el desmembrament dels entorns familiars que tradicionalment han cuidat dels vells, la gent gran dependent, posa sobre la taula l’assignatura pendent d’un nou urbanisme, amb una clara base comunitària i d’auto ajuda que fomenti l’autonomia personal i que sigui capaç d’assumir el repte d’una societat envellida. Sobre aquest nou plantejament urbanístic està tot per fer, si bé podria partir-se de l’experiència d’habitatges tutelats, del moviment comunitari hippie i del més recent del cohousing, nascut a Dinamarca a finals dels anys 60. Un altra solució es la manifestada per un grup de dones vídues, que proposen com a solució, anar a viure en una sola casa i donar a lloguer la de les altres.Una altra assignatura pendent també és la modificació de la Llei de Dependència, que amb la introducció del copagament, està generant un efecte “boomerang” per la seva clara manca dels recursos econòmics necessaris, El recent acord d’incloure l’habitatge propi, en la valoració de la capacitat econòmica dels usuaris, posa al descobert la tendència neoliberal d’aquesta llei, que no aconsegueix emmascarar el possible espoli dels habitatges propis del 85 % de la gent gran, mitjançant la seva conversió en hipoteques inverses, rendes vitalícies, etc. per a atendre al copagament. Aquesta llei suposa un clar atemptat als principis bàsics de l’estat del benestar, sustentats en un sistema solidari de caixa única de repartiment o en un altre de justícia social i de redistribució de la riquesa. 
