Llei de dependència

Tot i que les residencies geriàtriques tenen la fama, segurament infundada, de ser la forma més ràpida de convertir a una persona gran en usuària d’un tanatori, el cert és que no para d’augmentar la seva clientela, sobretot en les privades, donat que les públiques quasi bé no existeixen. Cada vegada hi ha més persones que tenen remordiments de consciència pel tracte que es veuen obligats a donar als seus pares o mares, afectats de dependència, cercant places més econòmiques per atendre les seves necessitats sociosanitàries, donat que la majoria de places existents són econòmicament inassequibles per a les seves butxaques.La llei sobre la dependència ha generat grans expectatives per cobrir aquesta demanda creixent, al instituir com un dret universal poder accedir a una d’aquestes places, la qual cosa malauradament no s’està produint, així com tampoc succeeix amb els ajuts econòmics legalment establerts. Aquesta llei però, esta convertint als ciutadans afectats en clients d’advocats, que han trobat en ella una mina d’or, en la presentació de demandes contra l’administració, reclamant judicialment els serveis sociosanitaris als que tenen dret els ciutadans, els quals, en un estat de dret, sobretot amb aquesta llei, s’estan començant a mentalitzar que les lleis es fan per complir-les i quan això no succeeix no queda cap més remei que emprendre la vida judicial. Hi ha qui pronostica que aquesta llei s’està convertint en un efecte bumerang contra una classe política demagògica.