Interactivitat política

L’augment del distanciament entre politics i ciutadans té molt a veure amb la manca d’una veritable participació ciutadana que, utilitzant el llenguatge del segle XXI, és millor anomenar com interactivitat, original d’Internet, que significa una nova forma de relacionar-se que implica la doble direcció d’anada i de tornada en un procés. Avui dia, per celebrar un acte públic amb participació de l’administració, és necessari passar pel filtre d’un gabinet de premsa, que fixa el guió dels temes a tractar, els quals exclouen tots els aspectes que poden suposar crítiques negatives a la seva gestió.  L'única interactivitat acceptada pels polítics es dona en les campanyes electorals, en les que els ciutadans poden expressar els seus punts de vista, que poden ser tinguts en compte en funció de si donaran o no vots, tot i que una vegada instal·lats en el poder no s’acabin realitzant, la qual cosa fomenta la manca de credibilitat sobre l’acompliment de les promeses electorals. No n’hi ha prou en votar cada quatre anys, els polítics poden i han de reciclar-se i han de comprendre i acceptar les regles del joc de la societat del segle XXI que imposa la interactivitat com una forma de comunicació. Cal superar la seva actual imatge negativa de que acomodats en les seves poltrones viuen en un món a part sense atendre els problemes reals que afecten la ciutadania. Cal acceptar als politics com una classe imprescindible i necessària en un sistema democràtic, si bé per a una millor eficàcia administrativa caldria que comencessin a ser interactius.