Edat de jubilació

A Espanya l’edat de jubilació està fixada als 65 anys, si bé sempre ha existit la possibilitat de continuar treballant, una vegada superada aquesta edat, sempre que es faci mitjançant una suspensió temporal de la pensió de jubilació, donat que aquesta pensió es incompatible amb les percepcions del treball remunerat. Pràcticament qui fixa l’edat de jubilació és el món empresarial que prejubila, en les grans organitzacions, a partir dels 50 anys amb la finalitat de rejovenir les plantilles i abaratir costos laborals, aconseguint la introducció de canvis que la gent gran no està disposada a realitzar. Quan la classe política es manifesta partidària d’augmentar l’edat de jubilació, en un sistema econòmic regit per les lleis del mercat, no està fent res més que pura demagògia conservadora, tot i que aquesta prolongació de la vida laboral, pot servir per superar el topall màxim de la pensió de jubilació, beneficiant en aquest cas a una classe elitista minoritària, amb capacitat per superar les normes del món empresarial que clarament s’ha inclinat per les prejubilacions. Augmentar l’edat de jubilació, fora d’aquest grup minoritari, no és ben vist per la majoria de la població que entén perfectament que la seva retirada del treball remunerat facilita l’entrada laboral dels seus fills o néts, aconseguint també, a la vegada, la disminució dels índex d’atur, donat que les jubilacions estan escloses d’aquest índex d’atur. La llibertat de prolongar la jubilació es com la majoria de llibertats un privilegi dels rics.