Dignitat de la gent gran

Als països escandinaus és on es comença a fer mes palès els efectes negatius observats en la punta de l’iceberg en que s’ha convertit l’envelliment de la població. L’ostracisme de la gent gran afecta a la seva dignitat i està generant alcoholisme i suïcidis en els països més desenvolupats de l’estat del benestar. Els essers humans no han estat programats per l’oci sinó per l’acció, i quan aquesta no es dóna, les seves conseqüències són negatives. On es veu mes clarament aquest atemptat a la dignitat humana és en el tractament de la gent gran dependent, els anomenats vells, que tot i tenir precedents històrics, en l’actualitat, donat l’allargament de l’esperança de vida es fa més palès, sobretot en les residències geriàtriques, convertides en el negoci dels vells que són tractats com a objectes dipositats en aparcaments. Davant d’una societat neuròtica i eixelebrada com l’actual, que es troba desorientada per la pèrdua, per obsolets, dels seus instints més primitius i les seves tradicions mil·lenàries, és necessari reconduir el paper social de les persones jubilades, condemnades durant massa anys, a l’oci, a no fer res que doni sentit a les seves vides, plantejant alternatives vitals promogudes pels membres més clarividents i agosarats del Moviment Sènior. Es aterrador pensar el futur deshumanitzador que espera a la gent gran, quan amb els plantejaments actuals arribi, tard o d’hora, a una possible etapa de dependència. Per evitar-ho cal col·laborar amb el Moviment Sènior, es una qüestió de supervivència.