Preus de residències

Crec Oriol –diu l’avi Pep- que quan es parla de residències no cal oblidar la doble xarxa que existeix en aquests moments a Catalunya. Un mateix malalt, pot estar en un equipament sociosanitari sense pagar res, quan és de la xarxa sanitària o estar-hi amb copagament quan ho és de la xarxa de serveis socials.Saps què penso avi Pep, que l’envelliment de la població, en el que fa referència als equipaments per atendre a la dependència, el més calent està a l’aigüera.Aquesta situació Oriol, en fa recordar l’etapa de la transició, en el seu deficient sistema escolar, que comptava amb moltes acadèmies instal·lades en pisos que sortosament van acabar desapareixent.Vols dir avi Pep, que moltes residències actuals que semblen més una pensió de la postguerra hauran de tancar?Estic convençut que serà així –contesta l’avi Pep- les noves generacions de gent gran estan acostumades a utilitzar hotels de tres estrelles i no acceptaran estar en una residència-pensió.Però tot això avi Pep, suposa entrar en una situació econòmica que molta gent gran no havia pensat. En aquests moments és bastant normal que el preu d’una plaça de residència geriàtrica sigui superior als 2000 euros i està clar que aquests preus, qui els pot pagar? La resposta es fàcil Oriol, el 90% de la gent gran es propietària de la seva vivenda, que haurà de fer servir per atendre aquesta despesa, per això podríem dir que nosaltres hem arribat tard a l’estat del benestar, per què, on són les públiques?