Coneix-te a tu mateix
l’altra dia a La Vanguardia vaig llegir que la gent gran no havia de dir la seva edat, que té poc a veure amb les arrugues i els anys
-Com et va la vida Joan? –pregunta l’avi Pep- -Doncs, tirandillo, a mesura que et vas fent gran també ho fan les arrugues i el “si no fos”, no cal que t’ho digui Pep, pensa que ja he passat els setanta.-Mira Joan, l’altra dia a La Vanguardia vaig llegir que la gent gran no havia de dir la seva edat, que té poc a veure amb les arrugues i els anys.-Crec Pep, que és un bon consell perquè avui dia tot gira a l’entorn de la joventut i nosaltres, els sèniors tenim l’esperit jove en el que els anys no compten.-Suposo Joan, que no vols dir que la gent gran s’ha de vestir i comportar com els joves. No hi ha cosa més ridícula.-Jo diria Pep, que l’esperit jove vol dir tenir il·lusions per descobrir coses noves. Tu saps Pep que la saviesa dels anys serveix per saber que no se sap res i una persona es fa vella quan creu saber-ho tot.-Quanta raó tens Joan, però recorda que saber i no fer, serveix de ben poc.-Home, Pep, si més no serveix per distreure’s, encara que això ajuda ben poc a trobar el sentit a la vida.-Ara Joan, has dit una cosa molt important, el sentit de la vida. Hi ha moltes persones que es moren sense haver-lo trobat, encara que ben mirat no l’han buscat.-Doncs jo crec, Pep, que el sentit de la vida és diferent per a cada persona. Simplement ha de voler ser ell mateix i això que sembla tan fàcil, és molt difícil de descobrir.-Em ve a la memòria Joan, que els grecs, 2.500 anys enrere, ja deien “coneix-te a tu mateix”, i això avui dia continua tenint plena vigència.
