Insolidaritat

 Quan es parla de la llei de dependència, la majoria de persones creu que només afecta a la gent gran, però, en realitat inclou a tots els discapacitats al marge de la seva edat. És així avi Pep? – pregunta en Guillem-Bona pregunta Guillem –contesta l’avi Pep- encara que inicialment els polítics la van fer pensant en la gent gran, els discapacitats no grans, en estar més ben organitzats van pressionar a l’administració per ser-hi també inclosos.Vols dir avi Pep, que la gent gran està poc organitzada. Si la majoria dels discapacitats són gent gran, com és això?Doncs molt fàcil Guillem, la majoria d’organitzacions de gent gran només es preocupen de la gen gran vàlida i no dels vells que entren en la dependència.Però això, avi Pep, té molt a veure amb l’egoïsme que caracteritza la societat actual.És així Guillem. En general la gent gran vàlida considera que ells no són ni dependents, ni vells i pensen que si alguna vegada arriben a aquesta situació no desitjada, l’estat o els seus fills tindran cura d’ells.Però avi Pep, aquest plantejament tan insolidari es menyspreable. Ara entenc perquè en el nostre municipi encara no tenim un Centre de Dia per a gent gran, amb la falta que fa, tant a la gent gran com als seus familiars.Per sort Guillem, els sèniors són molt diferents. Pensen que només una gran organització sènior pot fer possible que les coses comencin a canviar. Avui dia els serveis sociosanitaris privats per a la gent gran són cars i els públics inexistents.