Teràpia ocupacional

Què tal Maria –pregunta l’avi Pep- fas cara d’estar preocupada, què et passa?A mi no en passa res –contesta la Maria- però estic preocupada per la meva mare, que com saps està en una residència geriàtrica i fa unes quantes setmanes que no para de dir-me que es vol morir, que no serveix per a res i més valdria no ser-hi per no donar feina als altres.Saps Maria que aquest és un dels grans problemes de la gent gran dependent. És la soledat i la marginació de no sentir-se ni útil ni necessari. Però avi Pep –pregunta la Maria- hi ha algun remei per superar aquesta soledat?Jo crec que sí, Maria. Només cal veure els serveis sociosanitaris que atenen els discapacitats, estan molt més avançats que el de la gent gran. Utilitzen tècniques de teràpia ocupacional productiva que consisteixen en fabricar tot tipus d’objectes que comercialitzen en el mercat.En general –contesta la Maria- les residències geriàtriques realitzen tallers, per exemple de pintura, en el que els treballs realitzats tenen com a destí la paperera, la qual és molt poc gratificant. Tens tota la raó Maria. Caldria que aquestes residències adoptessin mètodes de teràpia ocupacional per superar la situació de marginalitat i soledat del seus residents.Però això avi Pep, faria pujar encara més els seus elevats preus.Es així Maria i per aquest motiu és molt important la tasca que comencen a realitzar els sèniors d’interessar-se en el funcionament d’aquestes residències, que algunes persones anomenen pre–tanatoris.