Escola pública
És trist recordar que, abans de la guerra civil, Catalunya era capdavantera en educació com una de les més avançades d’Europa
-Avi Pep –pregunta en Joan- suposo que t’has assabentat que el sistema educatiu a Catalunya està a la cua d’Espanya que a la vegada està la cua d’Europa?-Sí, ja ho llegit Joan. És trist recordar que, abans de la guerra civil, Catalunya era capdavantera en educació com una de les més avançades d’Europa.-Avui la realitat és ben diferent, què creus que ha passat? –pregunta en Joan.-Jo crec que els nostre pares i avis varen apostar per promoure una veritable igualtat d’oportunitats que es dóna en una escola pública, vàlida per a tothom.-Ara que dius això –replica en Joan- recordo que en Felip, que ja saps va estar treballant a Alemanya, em va explicar que a la seva escola s'asseien de costat el fill del Cancilller i el fill d’un immigrant. Evidentment qui donava qualitat a l’escola era el Canciiler i no l’immigrant. -Està clar Joan, que en aquests països l’educació funciona molt millor que la nostra, potser perquè s’han adonat que la capacitat intel·lectual té poc a veure amb els diners dels pares.-A mi en sembla –diu en Joan- que quan et fas gran t’adones que no és aconsellable la discriminació escolar per qüestions econòmiques ja que pot frenar el desenvolupament intel·lectual dels pobres, més important que la defensa de la llibertat d’escollir escola.-Quanta raó tens Joan. Els rics, amb diners, tenen la llibertat d’escollir tot el que volen. El que fa falta és que aquesta llibertat sigui possible, una vegada aconseguida la igualtat d’oportunitats per a tothom que clarament avui dia no es dóna.
