Partits polítics

Anem cap un sistema de partits molt semblant al dels Estats Units en el que pràcticament només existeixen dos grans partits.

Hola Oriol –diu l’avi Pep- ara que ja han passat les eleccions, què opines d’elles?Doncs –contesta l’Oriol- crec que es perfila clarament el que va anunciar ja fa temps l’expresident Pasqual Maragall. Vols dir –contesta l’avi Pep- que anem cap un sistema de partits molt semblant al dels Estats Units en el que pràcticament només existeixen dos grans partits.Es així avi Pep –contesta l’Oriol- Un partit de tendència conservadora i un altre de tendència progressista. Aquest sistema simplifica molt la política –manifesta l’avi Pep- i té molt  a veure amb el propi comportament humà que divideix la societat en dos grans grups. Un d’ells immobilista i tradicionalista i un altre que aposta pels canvis socials. Aquesta divisió partidista segurament també afectarà a la UE –manifesta l’Oriol- amb dos grans partits que tindran una estructura en forma de xarxa amb nodes locals o nacionals que adequaran els seus plantejaments polítics més puntuals al seus propis entorns. En aquest sistema de dos partits –manifesta l’avi Pep- en el cas de Catalunya existeix un component que caldrà tenir molt en compte com el del nacionalisme.Es així avi Pep, quin és el teu punt de vista sobre aquesta qüestió? –pregunta l’Oriol.A mi en sembla –contesta l’avi Pep- que en casos excepcionals com és el de Catalunya, que no té clara la seva identitat i pertinença nacional, és inevitable l’existència d’un gran partit nacionalista d’àmplia base,que aglutini aquesta ciutadania indecisa en qüestions més identitàries.