Què fem amb els vells?

La contestació a la pregunta: què fem amb els vells? No ha canviat gens ni mica tot i els avenços de la civilització. Com ha passat sempre, els vells continuen sent uns trastos inútils que no vol ningú. Mentre les dones patien la discriminació dels homes, eren elles qui acostumaven a cuidar dels vells. Ara amb la igualtat de sexes ja no és així. Hi ha una pregunta bastant habitual en una família que te cura d’un vell, la dona pregunta al seu marit: ella o jo?. La resposta és clara, l’aparquen en una residència. Els alts preus d’aquestes residències no són un impediment, donat que avui dia moltes persones prefereixen renunciar als beneficis de la seva herència, ja sigui de diners o de propietats, per tal de no tenir els vells a casa.Aquesta situació sortosament és minoritària però suposa un crit d’alerta per reconduir la col·locació dels vells, la gent gran dependent, que evidentment no passa pel seu aparcament en una residencia geriàtrica, opció totalment rebutjable. S’hauran de trobar noves fórmules, que forçosament hauran de comptar amb la contribució dels serveis de salut apostant per una rehabilitació que permeti als vells viure i morir en el propi domicili. Aquesta cerca de noves fórmules l’ha de començar a fer la gent gran activa, si no ho fa, el seu esdevenidor serà molt negre, acabarà vegetant en una residència geriàtrica amb la única il·lusió d’esperar l’hora del menjar. S’ha de tenir present que el  paper tradicional de la família, avui dia, ha canviat totalment i està molt allunyat de tenir cura dels vells.