Sóc de les persones que m’agrada anar passejant pel carrer i badar. Mirar amunt, observar façanes i fixar-me amb els petits tresors patrimonials que alguns artistes han realitzat a la ciutat. És evident que no ho han fet només per amor a l’art, però sí que de la seva obra ens en podem beneficiar tots els ciutadans. Parlo dels esgrafiats que diferents edificis de la ciutat tenen el privilegi de poder lluir.El valor no es troba en els esgrafiats en si, sinó que en aquests s’hi representen insígnies i elements identificadors: les Santes, Santa Maria, la Creu de Terme, les fàbriques, el mar, l’esport, etc. Són aspectes que defineixen, retraten i caracteritzen Mataró. Aquests murals són una combinació d’art, identitat i simbolisme que sovint passen desapercebuts.
Encara no fa un parell d’anys, el ple municipal va aprovar augmentar el nivell de protecció d’aquests elements per tal que es puguin preservar al llarg dels anys; reconeixent-los com a part del patrimoni artístic i cultural de Mataró. Malgrat que es va fer tard perquè alguns ja havien desaparegut, finalment es va valorar allò que tenim. Molt bé. Per fi va arribar un petit homenatge a la feina feta d’aquests mataronins compromesos que s’estimen i fan gala de la ciutat a on han viscut i crescut, i ho exterioritzen en la seva obra. Cuyàs, Alcoy, Parés o Estrany són responsables d’aquestes petites peces d’art urbà que es troben escampades per Mataró i que donen un valor afegit als edificis. L’art és art i l’hem de gaudir independentment de qui l’hagi fet, però de vegades ens falta estar més orgullosos d’aquelles persones que han ajudat a difondre, a millorar, a donar nom i personalitzar, per poc que sigui, la nostra ciutat. Sota el meu punt de vista, aquests artistes no són prou coneguts pels mataronins. Només són quatre exemples. En general, crec que a tots els nivells ens falta fer un reconeixement a les persones que esdevenen personatges públics per la bona feina realitzada professionalment.
