Ja fa dies que va morir Miquel Sala. Que descansi en pau. Era un gran home, que per sobre de tot s’estimava els seus i les coses que li agradaven. Només als darrers temps, quan la seva dona ja havia marxat i ell es va anar apagant, no va poder seguir vivint els seus anhels i creences, fins llavors havia estat un home que estimava i es deixava estimar, estimadíssim diria jo, ja no a casa seva, sinó a la UEC, al Museu Arxiu, a Santa Maria.No serà aquest, però, sols un escrit de record. No en sé d’escriure obituaris. També fora bo explicar qui era Miquel Sala. Molts el recordaran darrera la seva càmera de fotografiar, al costat de la seva dona o portant una escala per enfilar-se a buscar el millor pla. En Miquel feia fotos en una època en què poca gent ho feia, i serà aquesta la font de bona part del seu record. En Miquel Sala és el fotògraf del canvi modern de Mataró, sobretot en l’aspecte social, plasmat en Les Santes. Pel seu afinat objectiu de fotos netes, ben fetes, sense pretensions, hi va passar una ciutat en transició, un model social canviant i una Festa Major bebè, adolescent i després adulta. En Miquel Sala i les seves fotos són al costat d’altres homenots de la fotografia, l’autèntic testimoni d’aquella catarsi constructiva que va dur la cultura de la ciutat a esdevenir el que és i Les Santes a ser una de les millors festes del país.Com guardar La Vanguardia del dia que un va néixer, com l’àlbum de quan eres petit que guardes gelosament, les fotografies de qui sempre per a mi va ser ‘L’Avi Sala’ són un tresor per a la ciutat i la seva cultura. Un tresor valuós, un arxiu ampli però sobretot constant i viscut de com es va fer, del que era festa de pocs, sentiment per a molts.No se sap amb certesa –la família no ho té gens clar, amb raó– com restarà per sempre aquest arxiu del nostre canvi, de la nostra infantesa festiva. En tot cas convé vetllar perquè no es perdi, per ell, pels seus i per nosaltres. Igual que la senyera, la seva, seguirà onejant cada Onze de Setembre i durant les festes de Les Santes al campanar de Santa Maria. En la mort de Miquel Sala
Cugat Comas Soler. Estudiant de Ciències Polítiques.
Ja fa dies que va morir Miquel Sala. Que descansi en pau. Era un gran home, que per sobre de tot s’estimava els seus i les coses que li agradaven. Només als darrers temps, quan la seva dona ja havia marxat i ell es va anar apagant, no va poder seguir vivint els seus anhels i creences, fins llavors havia estat un home que estimava i es deixava estimar, estimadíssim diria jo, ja no a casa seva, sinó a la UEC, al Museu Arxiu, a Santa Maria.No serà aquest, però, sols un escrit de record. No en sé d’escriure obituaris. També fora bo explicar qui era Miquel Sala. Molts el recordaran darrera la seva càmera de fotografiar, al costat de la seva dona o portant una escala per enfilar-se a buscar el millor pla. En Miquel feia fotos en una època en què poca gent ho feia, i serà aquesta la font de bona part del seu record. En Miquel Sala és el fotògraf del canvi modern de Mataró, sobretot en l’aspecte social, plasmat en Les Santes. Pel seu afinat objectiu de fotos netes, ben fetes, sense pretensions, hi va passar una ciutat en transició, un model social canviant i una Festa Major bebè, adolescent i després adulta. En Miquel Sala i les seves fotos són al costat d’altres homenots de la fotografia, l’autèntic testimoni d’aquella catarsi constructiva que va dur la cultura de la ciutat a esdevenir el que és i Les Santes a ser una de les millors festes del país.Com guardar La Vanguardia del dia que un va néixer, com l’àlbum de quan eres petit que guardes gelosament, les fotografies de qui sempre per a mi va ser ‘L’Avi Sala’ són un tresor per a la ciutat i la seva cultura. Un tresor valuós, un arxiu ampli però sobretot constant i viscut de com es va fer, del que era festa de pocs, sentiment per a molts.No se sap amb certesa –la família no ho té gens clar, amb raó– com restarà per sempre aquest arxiu del nostre canvi, de la nostra infantesa festiva. En tot cas convé vetllar perquè no es perdi, per ell, pels seus i per nosaltres. Igual que la senyera, la seva, seguirà onejant cada Onze de Setembre i durant les festes de Les Santes al campanar de Santa Maria. 
