Al carrer Pascual d’Aragó hi viu una veïna de Mataró que acaba de fer 90 anys. Sense que ella ho sàpiga, he pogut gaudir amb admiració del seu bon gust des del primer dia que vaig venir a Mataró.
L’any 1976 començava a saber que Mataró era quelcom més que un punt en el mapa, on hi havia una ciutat industrial amb la línia de ferrocarril més antiga d’Espanya. Quan hi vaig venir a treballar, no coneixia de Mataró més noms que Josep Puig i Cadafalch i Miquel Biada. I mesos després, els noms de Damià Campeny, Alexandre Satorras, Angeleta Ferrer, etc., només eren noms de centres d’ensenyament.
Del dia que vaig recórrer Mataró a peu per primera vegada, cercant on m’agradaria viure, quina oferta escolar hi havia per al nostre fill, etc., només retinc una imatge concreta ben viva a la memòria: em vaig aturar una bona estona complaent-me davant un jardí que traspuava molt bon gust i molta dedicació.
Un xic més tard, vaig conèixer la família Gomila i Català i ens vàrem fer amics, i vaig anar descobrint la passió de la senyora Maria pel seu jardí. Aviat farà quaranta anys que m’hi estic fixant; veig com la gent s’hi atura i el contempla, com se’ls posa una cara de satisfacció semblant a la que devia posar jo aquell meu primer dia a Mataró.
Amb els anys, el carrer Pascual d’Aragó s’ha anat convertint en un camí de pas que uneix barris de Mataró i per on hi passa molta gent que prové ja no d’altres pobles sinó d’altres països, amb entorns físics i amb cultures i tradicions ben diverses. I comprovo que tothom és sensible a la bellesa d’aquest petit racó de Mataró, perquè irradia la sensibilitat de la persona que hi viu.
En un moment en què sentim la necessitat profunda de ser hospitalaris i de mostrar les nostres facetes més amables i integradores, en vistes a la nova societat mataronina que es va creant, un gest tan senzill, però difícil per la seva constància, és digne d’admiració.
Felicitats, senyora Maria, per tantes estones de dedicació omplint de vida i de bellesa el mateix jardí, per aquesta salutació amable a tots els vianants que passen pel davant de casa seva, ja que ben pocs es queden indiferents.
PER MOLTS ANYS!!
