Ara fa mig any, en ocasió de la vaga de fam de Jaume Bonet, membre de Jubilats per Mallorca, contra l’enèsima barrabassada anti-catalana del govern balear, vam fer un elogi del vagar. Han passat els mesos, han baixat els sous i les prestacions i vet aquí que ens tornem a trobar davant la versió col•lectiva de la mateixa forma de protesta: la vaga general convocada pel dia 14.Submergits com estem en aquest clima pre-bèl•lic (i ara no parlo de la dimensió social ans de la nacional), l’excés de míssils i obusos no deixa que els veiem passar tots. I n’hi ha un que sembla que no ha explotat, com aquelles bombes malparides que queden a terra intactes fins que un pobre desgraciat les trepitja i li arrenquen mitja cama. Em refereixo a la presa de posició dels anomenats treballadors davant de la independència. Mitjans de tota mena han omplert pàgines i minuts amb reportatges i entrevistes sobre els empresaris: què pensen de la possible independència, quines agrupacions hi estan a favor i quines en contra, què farien en cas que sí, etcètera etcètera. I en canvi, als sindicats ni se’ls ha vist ni se’ls espera. Unes declaracions ambígües i desganades de Josep Maria Álvarez i para de comptar.Com és això? A què es deu aquesta indiferència de la classe treballadora per la qüestió nacional? Potser és que el seu parer no interessa, i per això ningú els l’ha demanat? (tot i que, quan el debat els convé, bé que s’afanyen a ficar-hi cullerada) O més aviat és que, senzillament, ja no existeix, i els únics que no se’n volen assabentar són els seus burocratitzats dirigents, que tiren de la rifeta?Salvador Cardús ha posat al centre de l’huracà independentista, encertadament, les classes mitjanes. Molts components de les quals també entrarien en la categoria d’empresaris, ja que són propietaris de comerços o empreses petites (o no tan petites) els guanys dels quals no difereixen gaire dels d’un empleat normal o un autònom qualsevol, amb els quals comparteixen més coses que no pas amb els grans diplodocus empresarials per l’estil de l’inefable Lara.
És probable que el gruix de la manifestació que es farà el dia de la vaga general estigui format en bona part per gent d’aquesta. Gent que es nega a acceptar el maltractament econòmic però també el nacional. Pel que fa als representants sindicals, aquells que no s’han pres la molèstia d’aprendre una mica de català ni que sigui per quan tevetrès els posa la carxofa a la boca quan a la SEAT hi ha sarau, deu ser que fan vaga tot l’any. Vaga de nació.
