Que un dels llibres més venuts d’aquesta darrera edició del Sant Jordi hagi estat el de Ferran Adrià La cuina de la família, és una noticia per la que no podem més que felicitar-nos. Per moltes raons.
La primera –i no menor- és que gràcies a La Magrana tenim per fi un receptari escrit per Ferran Adrià editat en català. Traduït? Segur, però també ho estan les obres de Auguste Escoffier i ningú es queixa.
Però no és aquest l’aspecte que m’agradaria destacar més del llibre. Penso que del que ens hem d’alegrar més és de que el geni de la cuina hagi posat el seu gran cervell creador a treballar per la cuina de cada dia. La que fem les i els que arribem a casa cansats desprès d’un dia de feina. No la que molts practiquem el cap de setmana. Amb més o menys èxit i per impressionar a amics parents i coneguts.
I això malgrat, cal dir-ho tot, que el geni ens vulgui tornar a deixar bocabadats amb la recepta de la truita de patates fregides de bossa que tants cops havia explicat al Toni Clapès quan aquest encara estava a Catalunya Radio. Ningú és perfecte.
Cal doncs felicitar i encoratjar al cuiner de Hospitalet del Llobregat a seguir per aquest camí. Potser ja anava essent hora que algú posés al dia aquell receptari mític, La Teca, que va ensenyar a cuinar a la meva mare, a moltes dones i a alguns homes d’abans de la Nouvelle Cuisine i la deconstrucció. Per cert, també de la truita de patata.
És clar que hauria pogut posar la seva ciència i la seva intuïció al servei d’alguna multinacional. I no descarto que ho faci. Però, si l’autor de La Teca, el manresà Ignasi Domenech, va deixar enrere les cuines aristocràtiques de Londres i Madrid per venir a millorar, posar al dia i ensenyar-nos una nova cuina de cada dia a Catalunya, tant debò en Ferran Adrià hagi pres una decisió similar a aquella. Que, insisteixo, no hauríem d’esperar altruista o exclusiva. Ignasi Domenech també promocionava, en els seus cursos de cuina, les cuines de gas o les pastilles concentrades de carn.
