Tot i que jo preferia parlar de cuina de sensacions enfront la cuina d’emocions que hem tingut tota la vida, la parauleta va fer forrolla. Designava, i segueix designant, una suposada cuina (ho és en tant que modifica els ingredients i genera sensacions però, sovint, sense el per mi necessari requisit de calmar la gana) que es basa en generar sensacions en el comensal. Sensacions que tenen molt de sorpresa i, sovint, poc de realisme alimentari. El dissenyador francès Philippe Starck, amb l’ajut del científic de torn, acaba de treure al mercat la Wahh Quantum Sensations, un petit esprai de la mida d’un pintallavis que, pel mòdic preu de 20 €, et permet una vintena de polvoritzacions bucals que, segons el creador, reprodueixen durant uns segons la sensació de l’eufòria alcohòlica sense els efectes secundaris de la ressaca.
La cosa no passaria de ser una joguina per esnobs a la que jo no prestaria la més mínima atenció, si no fos perquè el científic creador s’ha permès utilitzar el sant nom de Deu en va, dient que es tracta d’un esprai alimentari de nova generació.
Alimentari? De què, moreno? A veure si acabarem qualificant les flors de Bach d’aliment macrobiòtic? Una mica més de respecte pel que ens alimenta i manté viu i funcionant el nostre organisme.
De nova generació? Aquí puc estar una mica més d’acord amb el creador. Perquè al mercat ja hi ha, des del 2008, els Whif, uns altres esprais més econòmics, que permeten sentir a la boca el sabor de la xocolata, el té o el cafè. O els Whaf, creats el 2010 i que ja complicaven la cosa amb sabors com el Martini o el pastís de llimona. A un preu força més alt ja que aquests anaven amb un got de disseny on es polvoritzava l’esprai i una canya amb la que calia aspirar el núvol.
I a tot això hem de seguir suportant que hi posin l’adjectiu alimentari en nom d’unes sensacions experimentades a la zona per on passen els aliments? No voldria ser groller, però convindria recordar que els aliments no passen només per la boca.
