Sortosament els ciclistes que transiten per les voreres no són gaires. En nom de la democràcia hi ha gent que es creu amb dret a fer el que els doni la gana. Cal respectar els drets dels ciutadans a caminar per les voreres sense perill de ser atropellats.Els que han de viure en un pis de 40 metres quadrats, necessiten anar al carrer a caminar, perquè a casa seva, si no vigilen, a cada tres metres toparien amb les parets...
Més important per a la salut dels ciutadans és la seguretat, abans que la velocitat.
A una persona de la tercera edat, uns amic li digueren: aquest any camines més lent, ell respongué que ho feia per arribar més tard al cementiri. Per excés de velocitat cada dia la tele ofereix notícies i imatges d'accidents de trànsit on perden la vida joves, criatures i gent de totes les edats.
Els apassionats per la velocitat tenen ocasió de participar en competicions que se celebren en indrets construits i especialment dissenyats per a les carreres.
La tele dóna informació dels morts i ferits en un accident, però dels que en queden invàlids per tota la vida no se'n parla gaire i en són molts.
Les bicicletes estàtiques són un recurs per fer esport a casa, sense perill de patir un accident ni atropellar cap vianant. És una eina còmode que pot distreure, fer exercici i no depèn de cap horari. A moltes cases en tenen una que la familia utilitza tot mirant la tele o escoltant la ràdio, en moments de lleure.
Vostès segurament recorden les gorres de cop, que es posaven als infants per protegir-los en cas de caure. Ja fa anys que es deixaren de fabricar. Quan les bici-taxi funcionin pels carrers de les ciutats és possible que no els manquin clients.Encara es diu quan un fa coses passades de moda: això és més antic que l'anar a peu. És preferible anar a peu però segurs, que no pas anar molt depressa i prendre mal en una caiguda.
No estarà de més que en anar pels carrers vigilem que no s'acosti cap bicicleta.
La precaució mai està de més.