La Família Julià-Pous els comunica la pèrdua del nostre pare. L’Isidre va morir el dissabte 5 de febrer al capvespre. Tota la família els agraïm tants anys de fidelitat lectora de la seva columna. Ell vivia amb molta intensitat la llengua i la cultura catalana i va dedicar molts anys de joventut i maduresa a transmetre-la allà on anava.No li agradaven els reconeixements públics, però se sentia cofoi en parlar de la seva obra, obra inspirada en la meva mare, Francesca Pous i en l’ansietat de viure. Els deixo amb unes paraules escrites en les seves últimes voluntats: “He intentat ser un home bo, honest i just”. Francina Julià Pous i famíliaI què millor que recordar un poeta amb un dels seus poemes. Aquest que reproduïm a continuació ens l’ha enviat la Ma. Teresa Julià Pous, la seva filla gran i col·laboradora també de la columna ‘Sons d’època’, a petició nostra. Valgui com a comiat i record d’aquest gran escriptor que durant tants anys hem tingut l’honor que formés part dels nostres col·laboradors. POEMA DE TOTA UNA VIDA Sobre l’antic coixí del teu record,em plau somniejar les hores vellesde tu i de jo, quan sentírem al corl’encís d’un mateix cel, blau de novelles delicadeses verges, com tresorsobtadament encès a les parpellesencara adolescents. Oh, quin conhortmés bo d’assaborir quan ja les rellesdels anys, ens solquen la madura terraassonada amb llàgrimes de goigi dol, i on cada dia més aferrai vincla l’arbre del destí... El roigcrepuscle atansa la secreta gerravessant d’amor antic. Tu n’ets l’estoig...ISIDRE JULIÀ AVELLANEDA (1922-2011)