El senyor Rafel Bigorra (encara hi ha classes) és un home cult, educat, observador, asserenat. I llegit de moltes filosofies. De les quals n’ha escollida més d’una. Una excel·lent tria ben adaptada al seu tarannà. I que les practica sense abús. O sigui amb ús i utilitat. En definitiva és un home -gairebé nonagenari- ple de vitalitat. Segurament perquè sempre ha tingut un peu a terra. Mai no ha saltat. Vull dir que s’ha pres la vida xino-xano. Amb suficiència per fer més llarg el camí i omplir-lo de serenor i guany. En Rafel no escriu ni per guanyar-se la vida ni per assolir fama. Sol publicar els llibres en dates d’aridesa compradora. En ple període vacacional, el llibre anterior. I, ara, al mes de Gener, gelat de meteorologia i fred de butxaca.Em cal dir-ho, l’amic Rafel, ha publicat un nou llibre. “Faules d’un bec groc”. És el cinquè en ordre temporal. Un llibre que en comentari sostret de la mateixa editorial afirma que “conté grans dosis d‘humor i ironia aprofundint els tòpics. Narra situacions quotidianes amb missatges senzills però profunds. Sovint sorprenents, curiosos, desconcertants, escatològics”.
En Bigorra disposa d’uns ulls blaus avesats a la mirada dilatada i escrutadora. I a la percepció de tot allò que es mou, sovint, d’amagat pel paisatge humà de les conveniències.
Amb l’editorial també participo en “hi ha una majoria d’històries insospitades i un seguit de narracions surrealistes que tenen tota la veracitat esdevenint, doncs, les més sorprenents a causa del seu contingut eròtic”. Que en aquesta ocasió literària, hi són sovintejades amb un percentatge elevat. Però amb la gràcia benigna d’una ploma lliure que predisposa a la constatació de “la doble moral tan lligada a la hipocresia i falsetat de la nostra societat “. De segur, de ben segur, que si en Rafel Bigorra i Rius hagués sol·licitat el segellat del “Nihil obstat i l’Imprimatur”, li ho haurien denegat amb rotunditat. Detall sobirà que atorga un valor afegit al contingut del llibre. Si més no el de l’equanimitat.
