En colocar a la paret de la cuina el nou calendari corresponent a l’any onzè de la primera centúria del tercer milenni he observat que després de la festivitat de Reis, hi ha un període de foscor en les caselles diàries que abasta la resta de gener, febrer, març i gairebé tot l’abril.Vull dir que llevat dels diumenges tots els números són negres. No hi ha festa enmig de les setmanes. En una societat batzegada per l’atur i, altrament, enderiada pel lleure, si un s’hi posa a meditar no en queda pas massa satisfet.Ja sabem que els caps de setmana (ja amb la tarda del divendres, inclosa) trenquen la monotonia del treball diari i que tal com estan les coses, agafar un avió, dóna per anar a París, Londres i capitals encara més allunyades amb temps per poder reintegrar-se a la feina i fitxar el dilluns. Doncs, això deu ser el motiu per no desesperar-se. Perquè es fa impossible d’entendre que, malgrat els avenços de la ciència encara calgui satisfer tantes hores laborals. Potser aquest criteri de mantenir un horari laboral extens vingui motivat per allò tan breument definit i tampoc no massa difícil de comprendre des del vessant lògic que afirma -més o menys- que l’oci és el nucli de tots els vicis.I en veritat -cal admetre que no tenim cultura del lleure. És una més de les assignatures que no ens ensenyen. I, llavors, sembla que molts de nosaltres quan ens trobem en llibertat de treball no sabem com assumir i no sabem com utilitzar els temps lliure. Aquest criteri, segurament, sigui rebutjat per molts, moltíssims. Però a qui el vulgui anatematitzar li costarà molt de sortir-se’n. Perquè si, com diuen, el temps és or, no podem fer-ne ús i treure’n goig i profit malbaratant les oportunitats que ens dóna.Caldria, doncs, fer uns cursets d’aquesta especialitat, per aprendre com poder treure tot el suc de la felicitat que ens posa al nostre abast aquesta circumstància favorable que és i se suposa que serà incrementada cara el futur, en disminuir les hores laborals per guanyar-nos el nostre pa de cada dia en benefici del temps sobrant. De la vacança. Negre
Isidre Julià i Avellaneda. Mataroní de l’any 1972
En colocar a la paret de la cuina el nou calendari corresponent a l’any onzè de la primera centúria del tercer milenni he observat que després de la festivitat de Reis, hi ha un període de foscor en les caselles diàries que abasta la resta de gener, febrer, març i gairebé tot l’abril.Vull dir que llevat dels diumenges tots els números són negres. No hi ha festa enmig de les setmanes. En una societat batzegada per l’atur i, altrament, enderiada pel lleure, si un s’hi posa a meditar no en queda pas massa satisfet.Ja sabem que els caps de setmana (ja amb la tarda del divendres, inclosa) trenquen la monotonia del treball diari i que tal com estan les coses, agafar un avió, dóna per anar a París, Londres i capitals encara més allunyades amb temps per poder reintegrar-se a la feina i fitxar el dilluns. Doncs, això deu ser el motiu per no desesperar-se. Perquè es fa impossible d’entendre que, malgrat els avenços de la ciència encara calgui satisfer tantes hores laborals. Potser aquest criteri de mantenir un horari laboral extens vingui motivat per allò tan breument definit i tampoc no massa difícil de comprendre des del vessant lògic que afirma -més o menys- que l’oci és el nucli de tots els vicis.I en veritat -cal admetre que no tenim cultura del lleure. És una més de les assignatures que no ens ensenyen. I, llavors, sembla que molts de nosaltres quan ens trobem en llibertat de treball no sabem com assumir i no sabem com utilitzar els temps lliure. Aquest criteri, segurament, sigui rebutjat per molts, moltíssims. Però a qui el vulgui anatematitzar li costarà molt de sortir-se’n. Perquè si, com diuen, el temps és or, no podem fer-ne ús i treure’n goig i profit malbaratant les oportunitats que ens dóna.Caldria, doncs, fer uns cursets d’aquesta especialitat, per aprendre com poder treure tot el suc de la felicitat que ens posa al nostre abast aquesta circumstància favorable que és i se suposa que serà incrementada cara el futur, en disminuir les hores laborals per guanyar-nos el nostre pa de cada dia en benefici del temps sobrant. De la vacança. 
