Tothora s’obren perspectives engrescades. I a l’inici d’un any -i el 2011 no se n’escapa- és quan amb més optimisme s’escriu i quantes més esperances es pregonen. Molts escriptors solvents -i molts de la colla xerrameca- s’hi llueixen en aquest esmerç positiu. Però no oblidem, alhora, que no tots els desitjos de bo i de bé s’acompleixen.Perquè tantes esperances positives es poden obrir com tantes evidències de possibles negativitats poden sorgir. Juguem, ara, amb el joc de la botella. Aquest entreteniment amb el que ens valem per a filosofar en qualsevol punt del marc vital. És allò tan clàssic de considerar la botella o mig plena o mig buida.I en aquesta impressió visual que ens perfora l’anàlisi personal, cadascú opta per creure que és mig plena o que és mig buida. És a dir l’optimista o el pessimista, respectivament.A la vegada hi haurà qui ni se’n preocupa de treure’n un criteri. És aquell que viu interessat per la vida però no pas per la giragonsa dels esdeveniments. I, potser, està encertat. Tregui’n vostè la deducció si considerem que no massa podem exercir sobre el futur cadascú de nosaltres. Potser fent un joc de mans simple i entenedor canviem la botella per la clepsidra. La clepsidra. Aquest recipient de vidre que estretíssim pel punt mig deixa caure una gota d’aigua a intervals exactes que passa del dipòsit superior al de baix i compta el temps. Com els rellotges d’ara, però en la seva versió antiga quan la ciència estava, encara, a les beceroles.Arriba el moment en què el goteig deixa a meitats els dos dipòsits. Certament, llavors, hom pot optar, segons un criteri raonat, tant els de mig ple com els de mig buit. Però, evidentment, les gotes d’aigua, els segons líquids, el compte del temps va augmentant i es va depositant a baix. I com escrivia el vell poeta “nuestras vidas son los ríos que van a dar a la mar que es el morir” aquell goteix acompleix la mateixa funció. A l’inici de l’any, Gener, omple completament i en exclusiva, tot el receptacle superior. És el moment de l’eufòria. Gener
Isidre Julià i Avellaneda. Mataroní de l’any 1972
Tothora s’obren perspectives engrescades. I a l’inici d’un any -i el 2011 no se n’escapa- és quan amb més optimisme s’escriu i quantes més esperances es pregonen. Molts escriptors solvents -i molts de la colla xerrameca- s’hi llueixen en aquest esmerç positiu. Però no oblidem, alhora, que no tots els desitjos de bo i de bé s’acompleixen.Perquè tantes esperances positives es poden obrir com tantes evidències de possibles negativitats poden sorgir. Juguem, ara, amb el joc de la botella. Aquest entreteniment amb el que ens valem per a filosofar en qualsevol punt del marc vital. És allò tan clàssic de considerar la botella o mig plena o mig buida.I en aquesta impressió visual que ens perfora l’anàlisi personal, cadascú opta per creure que és mig plena o que és mig buida. És a dir l’optimista o el pessimista, respectivament.A la vegada hi haurà qui ni se’n preocupa de treure’n un criteri. És aquell que viu interessat per la vida però no pas per la giragonsa dels esdeveniments. I, potser, està encertat. Tregui’n vostè la deducció si considerem que no massa podem exercir sobre el futur cadascú de nosaltres. Potser fent un joc de mans simple i entenedor canviem la botella per la clepsidra. La clepsidra. Aquest recipient de vidre que estretíssim pel punt mig deixa caure una gota d’aigua a intervals exactes que passa del dipòsit superior al de baix i compta el temps. Com els rellotges d’ara, però en la seva versió antiga quan la ciència estava, encara, a les beceroles.Arriba el moment en què el goteig deixa a meitats els dos dipòsits. Certament, llavors, hom pot optar, segons un criteri raonat, tant els de mig ple com els de mig buit. Però, evidentment, les gotes d’aigua, els segons líquids, el compte del temps va augmentant i es va depositant a baix. I com escrivia el vell poeta “nuestras vidas son los ríos que van a dar a la mar que es el morir” aquell goteix acompleix la mateixa funció. A l’inici de l’any, Gener, omple completament i en exclusiva, tot el receptacle superior. És el moment de l’eufòria. 
