Aquell temps que quan ens creuem pel carrer amb un amic o conegut, suposa, després de la salutaciò rutinària, l’inici d’una breu conversa d’amistat. En aquests casos -i per extensió tots- no és bo ni prudent -malgrat que ens coneguem mútuament els nostres ismes, dèries i fòbies- d’entrar en converses que poden derivar devers problemàtiques indesitjades. Perquè, llavors, sovint, -qui afluixa la corda?.A vegades les insubstancialitats esdevenen el mitjà més adequat per tal de no produir ruptures d’amistat o d’avinença. Cal parlar d’allò que conjuguem amb en el mateix temps verbal sigui present, futur o en perfet perifràstic.Ens és convenient, tothora, donar al col·loqui el gir temàtic en el qual coincideix el mutu tarannà. Ja que, malgrat no voler-ho, podríem trencar la línia ètica, descendir a l’arrel primària de la nostra condició humana i llavors “tantes llengües, tants escurçons”...És evident que si no existeixen dues persones iguals en l’aspecte físic -en la façana visual- fóra inhumà demanar dos caràcters que sobreposats formessin una sola imatge nítida. I per tal de circular per la vida -o potser, suportar-nos-la- en un sostenible grau de civilitat, ens cal acudir a uns substitutius del nostre temperament. No sempre edificants ni mereixedors de la glòria eterna, recolzant-nos en el supòsit que aquest concepte abstracte es trasmudi en certitud.Però tornem al temps meteorològic. Amb la qual temàtica, encara que no sempre hi ha coincidència personal, és molt improbable que perdem la circumspecció. Ja que els fenòmens atmosfèrics són una circumstància exògena. Aliena a la nostra voluntat.I així si cal saludar -qui sigui- més enllà de l’adéu, o el bon dia, és a dir, deturar-se per fermar una encaixada i encetar un breu diàleg, constitueix un acte de prudència restringir l’intercanvi oral a una simple al·lusió al temps. Al temps meteorològic: -Quin temps, oi? On no s’afirma ni es nega res. I que abasta tota la gamma d’eventualitats: pluja, vent, sol, fred, estuba...Al cap i a la fi, la meteorologia farà el que vulgui. I nosaltres tan amics com sempre... El temps
Isidre Julià i Avellaneda. Mataroní de l’any 1972
Aquell temps que quan ens creuem pel carrer amb un amic o conegut, suposa, després de la salutaciò rutinària, l’inici d’una breu conversa d’amistat. En aquests casos -i per extensió tots- no és bo ni prudent -malgrat que ens coneguem mútuament els nostres ismes, dèries i fòbies- d’entrar en converses que poden derivar devers problemàtiques indesitjades. Perquè, llavors, sovint, -qui afluixa la corda?.A vegades les insubstancialitats esdevenen el mitjà més adequat per tal de no produir ruptures d’amistat o d’avinença. Cal parlar d’allò que conjuguem amb en el mateix temps verbal sigui present, futur o en perfet perifràstic.Ens és convenient, tothora, donar al col·loqui el gir temàtic en el qual coincideix el mutu tarannà. Ja que, malgrat no voler-ho, podríem trencar la línia ètica, descendir a l’arrel primària de la nostra condició humana i llavors “tantes llengües, tants escurçons”...És evident que si no existeixen dues persones iguals en l’aspecte físic -en la façana visual- fóra inhumà demanar dos caràcters que sobreposats formessin una sola imatge nítida. I per tal de circular per la vida -o potser, suportar-nos-la- en un sostenible grau de civilitat, ens cal acudir a uns substitutius del nostre temperament. No sempre edificants ni mereixedors de la glòria eterna, recolzant-nos en el supòsit que aquest concepte abstracte es trasmudi en certitud.Però tornem al temps meteorològic. Amb la qual temàtica, encara que no sempre hi ha coincidència personal, és molt improbable que perdem la circumspecció. Ja que els fenòmens atmosfèrics són una circumstància exògena. Aliena a la nostra voluntat.I així si cal saludar -qui sigui- més enllà de l’adéu, o el bon dia, és a dir, deturar-se per fermar una encaixada i encetar un breu diàleg, constitueix un acte de prudència restringir l’intercanvi oral a una simple al·lusió al temps. Al temps meteorològic: -Quin temps, oi? On no s’afirma ni es nega res. I que abasta tota la gamma d’eventualitats: pluja, vent, sol, fred, estuba...Al cap i a la fi, la meteorologia farà el que vulgui. I nosaltres tan amics com sempre... 
