Amb l’adveniment de la ràdio, a mitjan de la dècada de 1920, la publicitat va iniciar un camí fructífer que amb la televisió i internet ha adquirit la seva màxima difusió. La publicitat, ha estat, des de les primeries, una funció bàsica en la promoció de tot allò que existeix. I de vegades d’allò que només és un projecte que cal temptar abans de fer-hi un inversió. I no ha estat, sempre, la qualitat i la veracitat, les que ens l’ha posada al nostre abast i a la nostra temptació i golafreria consumidora.La publicitat, per la seva gran incidència sobre la massa, s’ha convertit en una proposta llaminera i, ensems, amb un risc capaç d’atordir-nos provocant-nos un impacte de dubte ja que pot dur un rerefons de complicitat amb un intent subtil de domini del mercat a fi d’engalipar el consum cap allà on els cal, per als seus fins. Lliurar-se a una feina prèvia de remena i tria és essencial i correspon a cadascú per escollir bé i bo. I aquí no podem acabar l’eslògan de “barat”. Perquè és obvi que la publicitat és costosa i s’ha de pagar. I allò més abstrús d’entendre, és amb quina facilitat se’ns han menjat el coco els publicitaris perquè bo i havent-los pagat, encara i amb caràcter de total gratuïtat, continuem promocionant-los-hi el màrqueting.Però és així. I, qui li plagui dur el nom del venedor del cotxe per les carreteres de franc i qui el nom del fabricant als pantalons o a les sabates, sense rebre’n cap compensació i qui es faci mimètic voluntari sense embutxacar-se estipendi de sigles humanes i de l’empiri i qui, com qui signa, prem tecles amb risc futur i sense sou, perdoneu-los, perdonem-nos tots.Ja que inexperts de la vida -qui no és?- hem caigut en el parany i hem esdevingut uns simples homes anuncis. Aquells que al rebost de la memòria de la gent gran recordem quilometrejant pels carrers cèntrics duent sobre l’espatlla -com si fos una casulla civil- dos plafons publicitaris, caient un davant i l’altre al darrere.Mètode que fou anul·lat sembla que per raons ètiques ja que es desdeia del concepte de dignitat humana. -Com canvien els conceptes!... Publicitat
Isidre Julià i Avellaneda. Mataroní de l’any 1972.
Amb l’adveniment de la ràdio, a mitjan de la dècada de 1920, la publicitat va iniciar un camí fructífer que amb la televisió i internet ha adquirit la seva màxima difusió. La publicitat, ha estat, des de les primeries, una funció bàsica en la promoció de tot allò que existeix. I de vegades d’allò que només és un projecte que cal temptar abans de fer-hi un inversió. I no ha estat, sempre, la qualitat i la veracitat, les que ens l’ha posada al nostre abast i a la nostra temptació i golafreria consumidora.La publicitat, per la seva gran incidència sobre la massa, s’ha convertit en una proposta llaminera i, ensems, amb un risc capaç d’atordir-nos provocant-nos un impacte de dubte ja que pot dur un rerefons de complicitat amb un intent subtil de domini del mercat a fi d’engalipar el consum cap allà on els cal, per als seus fins. Lliurar-se a una feina prèvia de remena i tria és essencial i correspon a cadascú per escollir bé i bo. I aquí no podem acabar l’eslògan de “barat”. Perquè és obvi que la publicitat és costosa i s’ha de pagar. I allò més abstrús d’entendre, és amb quina facilitat se’ns han menjat el coco els publicitaris perquè bo i havent-los pagat, encara i amb caràcter de total gratuïtat, continuem promocionant-los-hi el màrqueting.Però és així. I, qui li plagui dur el nom del venedor del cotxe per les carreteres de franc i qui el nom del fabricant als pantalons o a les sabates, sense rebre’n cap compensació i qui es faci mimètic voluntari sense embutxacar-se estipendi de sigles humanes i de l’empiri i qui, com qui signa, prem tecles amb risc futur i sense sou, perdoneu-los, perdonem-nos tots.Ja que inexperts de la vida -qui no és?- hem caigut en el parany i hem esdevingut uns simples homes anuncis. Aquells que al rebost de la memòria de la gent gran recordem quilometrejant pels carrers cèntrics duent sobre l’espatlla -com si fos una casulla civil- dos plafons publicitaris, caient un davant i l’altre al darrere.Mètode que fou anul·lat sembla que per raons ètiques ja que es desdeia del concepte de dignitat humana. -Com canvien els conceptes!... 
