El 26 de setembre passat l’emissora “la 9”, va definir el dia meteorològicament rufol a la zona valenciana amb l’expressió: “Sembla un dia de gossos”. Anys enrere la mateixa frase fou explicitada des de la “3” catalana. Amb el gos juguem a l’equívoc. El gos és un ésser irracional domesticat al qual se li festegen i lloen excel·lents prestacions a l’home. I, nogensmenys, se l’aporrina amb locucions denigrants. Uns exemples. Positius: Valor, fidelitat, intel·ligència. (Concloent: És el millor amic de l’home). Negatiu: Viure com un gos, morir com un gos. I, si volem, podríem afegir, a banda i banda, un bon seguici de valoracions escrites en frases fetes i/o en terminologia en la qual el mot gos pren connotacions despectives o iròniques. Cal convenir que en totes les espècies existeixen màcules. Però em sembla que en la pleta de l’home -a més a més de les derivades de l’instint, en patim d’altres que obeeixen a la malignitat de l’activitat raonada. Cal admetre que per cada gos hidròfob que ens pugui mossegar per aversió a l’aigua sensorial que beu del càntir de l’home maligne -milers i milers han fet història per motiu i causa de les lleialtats que li són admirades. Gossos hi ha, que han arribat a l’holocaust per atendre el seu amo. Serà per aquesta sublimació de tantes fidelitats que en moltes escultures jacents, el gos hi és present. M’agradaria saber què en pensen de nosaltres els fongs, els virus i tota la trepa microscòpica que ens atueix. I més plaent em fóra, encara, saber que n’opina de nosaltres el gos considerant que és integrat al nostre hàbitat sense mostra de refús. Potser no s’esdevindria forassenyat de pensar que si nosaltres, definim un dia de mal temps, “com un dia de gossos”, aquests -des de la lucidesa de l’instint ens poguessin bordar -cada dia que els humans ens malegem-: “Quin dia d’homes fa avui”.I, tot seguit i remenant la cua, dibuixar l’arabesc d’un sarcasme. Per a l’home i de l’home. D’homes i gossos
Isidre Julià i Avellaneda. Poeta Mestre en Gai Saber
El 26 de setembre passat l’emissora “la 9”, va definir el dia meteorològicament rufol a la zona valenciana amb l’expressió: “Sembla un dia de gossos”. Anys enrere la mateixa frase fou explicitada des de la “3” catalana. Amb el gos juguem a l’equívoc. El gos és un ésser irracional domesticat al qual se li festegen i lloen excel·lents prestacions a l’home. I, nogensmenys, se l’aporrina amb locucions denigrants. Uns exemples. Positius: Valor, fidelitat, intel·ligència. (Concloent: És el millor amic de l’home). Negatiu: Viure com un gos, morir com un gos. I, si volem, podríem afegir, a banda i banda, un bon seguici de valoracions escrites en frases fetes i/o en terminologia en la qual el mot gos pren connotacions despectives o iròniques. Cal convenir que en totes les espècies existeixen màcules. Però em sembla que en la pleta de l’home -a més a més de les derivades de l’instint, en patim d’altres que obeeixen a la malignitat de l’activitat raonada. Cal admetre que per cada gos hidròfob que ens pugui mossegar per aversió a l’aigua sensorial que beu del càntir de l’home maligne -milers i milers han fet història per motiu i causa de les lleialtats que li són admirades. Gossos hi ha, que han arribat a l’holocaust per atendre el seu amo. Serà per aquesta sublimació de tantes fidelitats que en moltes escultures jacents, el gos hi és present. M’agradaria saber què en pensen de nosaltres els fongs, els virus i tota la trepa microscòpica que ens atueix. I més plaent em fóra, encara, saber que n’opina de nosaltres el gos considerant que és integrat al nostre hàbitat sense mostra de refús. Potser no s’esdevindria forassenyat de pensar que si nosaltres, definim un dia de mal temps, “com un dia de gossos”, aquests -des de la lucidesa de l’instint ens poguessin bordar -cada dia que els humans ens malegem-: “Quin dia d’homes fa avui”.I, tot seguit i remenant la cua, dibuixar l’arabesc d’un sarcasme. Per a l’home i de l’home. 
