L’expressió històrica de la poesia mataronina ha concentrat el seu nucli més valuós, al llarg del segle XX, amb la irrupció de tres figures excepcionals. Així ho deixà escrit el polifacètic Joaquim Casas. I penso que ningú no en pot discrepar.Tres poetes de concepció estructural diferent, d’expressió lírica diferent. I, necessàriament, de contingut diferent. Tres poetes escalonats en el temps, en un període de constant evolució que emplenen la totalitat del segle XX. I que hi caben tots sense interferències temàtiques; sense fregadissos personals; sense juxtaposicions mimètiques, cadascun amb el seu itinerari dreturer, amb la seva técnica idònia, amb la seva evidència eufònica. Tres poetes ben distints en el tipus de producte elaborat. Les tres dates de naixement són prou distants per a pertanyer a trams lírics prou característics; amb capacitat de poetitzar al ritme emocional de cada nova oportunitat d’evolució. No en tinc d’escriure ni com a historiador ni menys com a analista. Però, sí, proclamar ben clara la inhibició -segurament per desconeixement- de l’alta cultura mataronina, sobretot, del més productiu literàriament de tots en Francesc Rossetti. A en Josep Punsola i majorment per pressió ciutadana se l’ha distingit incluint-lo en el nomenclàtor vial- I avaluat amb l’edició d’un extens i ben estudiat volum poètic en la Col-lecció Caps de Bou núm.12, col·lecció oficial de l’Ajuntament. Del darrer del trio, de moment, se li ha publicat una completíssima Antologia, a càrrec i compte del Patronat de Cultura, any 1996, Col·lecció Caps de Bou núm. 23.Escric aquesta succinta referència en llegir aquests dies que unes Entitats Culturals mataronines estan promovent per a enguany 2009 un seguici d’actes recordatoris d’homenatge al segon cronològicament (1913-1949) del nucli citat -en Josep Punsola- que per vàlua pròpia va aconseguir una individualitat ben notòria que ha persistit llargament en l’àmbit mataroní, excursionista sobretot. Poesia-Mataró Segle XX
L’expressió històrica de la poesia mataronina ha concentrat el seu nucli més valuós, al llarg del segle XX, amb la irrupció de tres figures excepcionals...
L’expressió històrica de la poesia mataronina ha concentrat el seu nucli més valuós, al llarg del segle XX, amb la irrupció de tres figures excepcionals. Així ho deixà escrit el polifacètic Joaquim Casas. I penso que ningú no en pot discrepar.Tres poetes de concepció estructural diferent, d’expressió lírica diferent. I, necessàriament, de contingut diferent. Tres poetes escalonats en el temps, en un període de constant evolució que emplenen la totalitat del segle XX. I que hi caben tots sense interferències temàtiques; sense fregadissos personals; sense juxtaposicions mimètiques, cadascun amb el seu itinerari dreturer, amb la seva técnica idònia, amb la seva evidència eufònica. Tres poetes ben distints en el tipus de producte elaborat. Les tres dates de naixement són prou distants per a pertanyer a trams lírics prou característics; amb capacitat de poetitzar al ritme emocional de cada nova oportunitat d’evolució. No en tinc d’escriure ni com a historiador ni menys com a analista. Però, sí, proclamar ben clara la inhibició -segurament per desconeixement- de l’alta cultura mataronina, sobretot, del més productiu literàriament de tots en Francesc Rossetti. A en Josep Punsola i majorment per pressió ciutadana se l’ha distingit incluint-lo en el nomenclàtor vial- I avaluat amb l’edició d’un extens i ben estudiat volum poètic en la Col-lecció Caps de Bou núm.12, col·lecció oficial de l’Ajuntament. Del darrer del trio, de moment, se li ha publicat una completíssima Antologia, a càrrec i compte del Patronat de Cultura, any 1996, Col·lecció Caps de Bou núm. 23.Escric aquesta succinta referència en llegir aquests dies que unes Entitats Culturals mataronines estan promovent per a enguany 2009 un seguici d’actes recordatoris d’homenatge al segon cronològicament (1913-1949) del nucli citat -en Josep Punsola- que per vàlua pròpia va aconseguir una individualitat ben notòria que ha persistit llargament en l’àmbit mataroní, excursionista sobretot. 
