Premis televisius

És molt difícil trobar dues persones que concordin amb totes les opcions que ens ofereix la vida. Millor dit és impossible. La nostra genètica i el tarannà ens diferencien totalment un de l’altre. I cal admetre que existeixen afinitats dins de l’ample ventall on s’hi ubiquen tots els conceptes. Però cap persona no coincideix, com un fax, amb cap d’altra.En tot diferim, en tot, menys amb una sola cosa: el diner. La famosa “pela” d’en Cruyff.El dolar, l’euro i fins i tot la moneda més insignificant. El diner aquí i arreu és benvolgut, cobdiciat i adorat com a déu únic i universal. Amb el diner no hi ha discrepàncies. Tots en formem una laicitat compacta. Qui no poseeix diner en vol, qui en té en vol més i qui en té més, més, encara. No hi ha mai prou de diner per a buidar els aparadors de tanta oferta capriciosa, vanitosa o innecesària o per a satisfer la cobdícia patològica que, a la fi, ens situa com els més rics del cementiri.Només cal engegar el televisor i sintonitzar qualsevol canal que programi algun concurs que reparteixi diners. Vostè veurà quina gesticulació adversa quan no encerten una pregunta i quina cara de pomes agres dels concursants que se’n van sense guanyar-ne ni cinc. Amb aquests dos exemples, penso que queda prou clar que aquella frase tan famosa del Baró de Coubertin, el dels Jocs Olímpics: “més que guanyar, concursar és la cosa principal” és una pura falòrnia. Als concursos s’hi va com a trampolí necessari per a introduir-s’hi però amb la finalitat d’emplenar la butxaca amb uns quants euros, quants més millor.En alguns d’ells en aconseguir una bona moma, el presentador els anima: Aquests diners són vostres.Ningú no us els prendrà. Doncs, el participant quan li mostren el taló bancari propagandístic hi ha una quantitat, que li lliuraran disminuïda.Ja que com que hisenda som tots, llevat de l’església, li descomptaran el percentatge de l’I.R.P.F. Primer desengany. I el següent: el de declarar-lo a la Renda l’any després. Que segur que Hisenda li amargarà la Primavera ja que li serà comunicat personalment per si la memòria li falla. En definitiva, no hi ha rosa sense espina. Si bé hi ha moltes espines sense rosa, en aquest món. La pròpia vida...