I, encara, l’aigua
L’aigua que cau dels núvols l’anomenen aigua de pluja. Però puntualitzen l’evidència malgrat que no sigui necessari. Potser, per definir-la correctament i diferenciar-la d’altres tipus d’aigua que figuren al diccionari ben particularitzades
Els meteoròlegs precisen molt i detallen al màxim les definicions. L’aigua que cau dels núvols l’anomenen aigua de pluja. Però puntualitzen l’evidència malgrat que no sigui necessari. Potser, per definir-la correctament i diferenciar-la d’altres tipus d’aigua que figuren al diccionari ben particularitzades.Ara que les pluges abundants han deixat una situació menys inquietant quant al subministrament, però de desassossec davant el risc de desbordaments- no perdré més espai que el necessari per a solaçar-me de tantes peripècies dubitatives, absurdes, contradictòries, incordiants, no gens solidàries, a compte de totes les parts implicades en resoldre el problema. I, en resum, d’una ridiculesa tan excepcional que, fins i tot, l’home innominat, és a dir, aquell que pertany com a element anònim al ramat global, en sent vergonya aliena.Seguint amb el tema, suara hem escrit aigua de pluja. Doncs bé, de denominacions d’aigua n’hi ha una corrua llarga. No n’hi en detallaré cap. Són prou conegudes. Però sí, la que s’ha posat de moda arran d’aquesta sequera recent pròpia o pareguda a alguna de les bíbliques plagues d’Egipte i que era fins, ara, desconeguda o no inventada: l’aigua oficialitzada com a aigua de boca.Els neologismes són un encant. Enriqueixen, magnifiquen i enllustren el cabal lingüístic. I el que n’ha fet la troballa es promociona amb mèrits per a fer-se immortal... potser en el Guiness del ridícul.Aquesta aigua de pluja, tan vel·leïtosa com l’operística prima donna del Rigoletto de Verdi, ara ha pres una connotació específica. Vostè ho sap i jo ho he escrit, suara: aigua de boca.Reflexionem. A veure, aigua per a beure. -Se’n beu gaire d’aquesta aigua?. L’aigua, preferentment i en quasi la totalitat s’esmerça per a utilitat de la llar. Escalfador, rentadora, rentaplats, aigüera, neteja, reg i serveis personals íntims. A la boca hi entra aigua mineral. Hom tem l’aigua d’aixeta. Sí: I, encara, l’aigua. Perquè, enmig d’un caos majúscul, una imprevisió total domina la idea de què ja ha passat el perill. El problema endèmic de l’aigua ho és tant com la irresolució dels qui poden solucionar-lo.
