Anècdota, només?

Un encadenament d’observacions casuals que té origen i fi al llarg de no més de tres cents metres de recorregut a peu per entre el sector alt del Parc Central.Havia pujat fins a la Ronda del mossèn Cinto per un afer i una vegada atès, ja de retorn i accedint a una de les escales vaig descendir al Parc. Una zona d’arbreda, d’herbei i la mirada xuclada, celles amunt, per un espectacular panorama aeri. Jo anava desfent camí devers la meva llar en un matí d’un dia recent d’aquesta primavera arítmica en què el vent irat bufava, amb una inusual intensitat per la mar de l’atmosfera, desplaçant els núvols blancs que, talment vaixells alats, solcaven rutes fantasioses pel cel acolorit d’un llampant blau.Doncs, sí. Desfeia camí cap a la llar pel caminoi vorejat de gespa. D’un herbei que encara es recuperava de la fredor i que, a més de l’hivern, havia suportat les petjades d’aquesta fauna bípeda incívica que s’entretén en malmetre la bellesa de la natura.Les fulles de l’arbreda fimbrades pels esbufecs dels flabiols de l’aire esvalotat, sorollaven la revinguda de la saó en la brotada novella virescent dels exemplars de cicle caduc i una verdor tènue, estrenada de trinca, en els de condició perenne.I, a poc a poc, desfent camí cap a la llar, a l’hora de l’àngelus cristià del migdia i/o de l’hora sexta romana, amb el poc esforç físic d’un rost pels itineraris dels senderons, cap al Camí de la Geganta, vaig comprendre que hi ha raons sobrades per sentir-se home atès i, fins i tot, acaronat per un paisatge simple, breu, sorgit d’estudis calcats de la natura natural. Unes poques hectàries, que sense res de l’altre món, són suficients perquè ens asserenin molt més que no pas totes les ingarantibles expectatives que els insaciables es formulen enllà de la duana de la mort.Una zona d’arbreda, una gespa i un cel blau d’un dia vernal esbojarrat per la turbulència eòlica mentre, en un banc del camí, dos vellets de testa i barba poblada i emblanquida pels anys jugaven, aliens als despropòsits meteorològics, una partida d’escacs. Poc després, amicalment i lenta se n’anaren plegats. -Haurien fet taules?Que, un esdeveniment, en aparença, intranscendent, encara, perduri activat després d’un bons dies, potser, obri un interrogant més enllà d’una simple anècdota.