Societat & P.T.S. (i 2)
Llargs segles després del muntatge mític, ara, l’Olimp grec s’ha buidat d’estrats de ficció i de tanta pompa i circumstància adhesiva
Si vostè va llegir la columna no 410 de la passada setmana en recordarà la temàtica.Vaig decidir-me per fer-ne un tractament força líric, amb una imatgeria de similituds històriques valent-me de l’antiga inventiva fictícia grega derivant-la fins a la realitat actual. Potser el tipus d’exposició escrita, hauria rebut dels seus acòlits, en el temps en què fou muntada, un rebuig palès.Llargs segles després del muntatge mític, ara, l’Olimp grec s’ha buidat d’estrats de ficció i de tanta pompa i circumstància adhesiva. I de tot plegat, només en resta una extensa herència literària i artística pictòrica de gran qualitat i prestigi. Fet que constata que una ficció prové d’una d’anterior i que, al pas del temps, és substituïda per una altra que dura el que dura, després d’una pèrdua de credibilitat, més o menys, lenta. El tema requeia en la prostitució. Un tema que, sovintment surt a la premsa amb signe hostil. Però haurà observat que la informació no recau, ni fa mínima referència a l’activitat més antiga del món d’alt standing. Compte! La que, àdhuc, es publica en certa premsa -mirall i reflex de la moral social- amb fotografies prou procaces. I que correspon al segment prostibulari de luxe. Aixi mateix s’ignora la dels recintes “ad hoc” i tutti quanti, mentre que s’hi practiqui en l’obscuritat privada. L’ofici més antic del món ha superat al llarg dels segles, fins i tot, períodes de domini de les conviccions més carques. I essent així haurà estat per alguna raó de pes. Que podria formular-se amb la pregunta: -Aquesta munió de tota condició social de líbidos desbocades i obsedides pel triangle de les turbulències, on i amb qui s’apaivagarien?. D’on pot deduir-se que s’ha preferit el “dolent” al pitjor... El masclisme sempre ha inculpat la dona pública com a origen de la prostitució. Però és obvi que aquesta activitat es mou en la llei de l’oferta i la demanda. I, així, com afirma en un sonet l’il·lustre Quevedo, cal considerar si, en realitat, prové dels que ell hi anomena “putos”.Altrament s’ataca, només, la prostitució urbana a la vista i la nova ubicada a les cunetes de la ruralia i poca cosa més. Què es pretén: eradicar la prostitució o fer-la invisible?
