Introspecció senil

Lluny i aprop -i en gran mesura- compto l’escarransida bufada de les flautes del vent, en ombres de pardals en desallotjats nius, on resta la quietud solidificada del plor. He vist la gran ferida de la vida en l’escorça, retallada pel ganivet de les hores, adormides en la lava grisa del destí. I dominant l’esquerp paisatge el desesper mut del silenci.Panorama que no m’informa de qui ha calat foc a l’aigua que onejava l’escuma clara del record. Ni de qui ha foragitat el vent que bressava l’hamaca dels dies augurals. Ni, tampoc, de qui ha ennuvolat d’eclipsis les nits estelades de somnis de futur, quan la vida titil·lava en el vidre transparent del llac del desig...Deixeu-me pensar quan, encara, les espurnes del desencís circumden l’entorn de la memòria esclava de l’oblit creixent. Cap fruita de l’arbre estellat pot endolcir el llavi present. Només l’aroma m’emplena el rebost de flascons buits. On el futur, de puntetes, per a no despertar-me a la realitat, hi posa borrosa l’etiqueta de la caducitat...Ah! Si pogués desfer el camí i tornar enrere: - quines roderes m’aconduïrien pels caminois amics per a retrobar-hi les antigues cruïlles i ponts estimats? - I l’aigua dels gorgs recòndits, el dring de la joventut i els prats de les flors per a l’estimada?Els records i el paisatge i aquell vent que posava ales als afanys ja, només, són una boira de nostàlgia difuminada en la pols de la memòria. Que ja em menteix en la composició d’un puzzle que poc s’assembla al meu esquema original. I observo com s’allunyen els anys en l’ombra de la memòria, abillada de nostàlgia. És tan llunyana la infantesa que quan n’excito el record sembla que no em cor­respongui a mi mateix. I si hi insisteixo, potser sí que m’hi reconec però és més per una foto esgrogueïda que no pas per altra cosa més evident.I, certament, com el paisatge tot ha canviat tant que les més velles pedres i els arbres centenaris que m’activaren les il·lusions de l’avenir tampoc no em recorden.Però, tanmateix, per l’avinguda del passat, encara retrobo una font ombrívola que m’assacià la set. I un panorama tan canviant -idíl·lic i esquerp, alhora- com la vall i els alts tucs de la carena. Tot és vell i nou. I, a la fi, intueixo que he bornat pel mateix paisatge però no pas pels mateixos indrets. Encara n’hi resten d’inèdits i em torno a encuriosir per la Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.