Publicitat TV
Continuo pensant, que matxucar les mateixes imatges, fons musical, text oral s’escapen de la capacitat d’un cervell normal, l’esgoten.
Sovint davant de la pantalla plana del televisor penso, analitzo i dedueixo. Potser equivocadament. És el risc que a tothom que opina públicament li cal exposar-se. El desenllaç correcte és, simplement, emetre un criteri sense voluntat ni indicis d’establir càtedra o formular dogmes civils.Així doncs, se’m manifesta com a impossible que pugui existir una persona capaç de resistir la publicitat que talla tres o quatre vegades, per exemple, una pel·lícula. Una publicitat repetitiva en cada tall. Penso que visionar un anunci pot interessar per diverses raons. Totes em semblen vàlides. Però, continuo pensant, que la reiteració en matxucar les mateixes imatges, el mateix fons musical, el mateix text oral s’escapen de la capacitat psicològica d’un cervell normal. I l’esgoten. També penso que existeix qui aprofita aquests llargs minuts movent el comandament a distància per a tafanejar altres canals o per a peremptorietats mentre dura l’interval. Hi ha qui té el bon costum, mentre dura la falca publicitària, d’avaluar el temps en funció de l’exigüitat de la vida, atès el significat intranscendent de la inanitat... Hi ha qui grava els programes. I els reactiva en el moment que li plau i en arribar a la publicitat, accelera a marxa ràpida i es treu de damunt allò que li furta un segment d’acció vital per a major profit.O potser, erro. I badoquejar la publicitat correspongui a un relax oportú i confortable en el tou dels coixins del butacó. Cal respectar cadascú perquè cadascú escull per a la seva vida uns objectius prefixats. O a l’atzar. O ni menys hi pensa... La televisió ja s’ha batejat amb el nom de la caixa “tonta”. En discrepo. Els canals omplen la demanadissa de l’audiència televisiva. Cal preguntar-se -però- si amb ètica, estètica, moral, etc. Val la sospita de si determinats programes, potser, de forma intencionada- són un caramel incitador a la perdurabilitat del “ramat” insuls. Però qui ho desitja pot trobar-hi tota -o gairebé- la temàtica que existeix al món. És qüestió de sintonitzar adequadament. Simplement d’escollir per al guany personal.I gravar la programació n’esdevé un mètode gratificador i eficaç. A tots els efectes.
