Estètica
Ara, fer-se la cara nova és un problema que se’l resol un mateix al seu gust, la cara i qualsevol fragment del cos
En temps no massa llunyà quan en disputes orals algú dels implicats en dissentia -agressivament- de quelcom, etzibava:”Calla o et fotré una cara nova”. Ara, fer-se la cara nova és un problema que se’l resol un mateix al seu gust. La cara i qualsevol fragment del cos. Tant si és visible a l’esguard aliè o no. Per descomptat que no totes són venus ni tots apol·linis. Per desventura hi ha cares que semblen sorgides d’un motlle de fer carotes. Així com d’altres deficiències en la massa corporal que poden ferir la sensibilitat dels estetes més exigents. No hem d’oblidar que l’estètica és un concepte raonat i vàlid. Al propi temps que els humans han intentat, personalment, corregir allò que el seu mirall subjectiu -i a vegades la síndrome capriciosa- els en reflectia una imatge negativa.Em refereixo a l’estructura, al volum i al perfil del cos humà. Considerant que durant un feix de segles cadascú s’ha hagut d’acontentar amb l’aspecte natural, li’n fos plaent o no, en l’actualitat hem de reconèixer que en poder accedir al tractament estètic i fer-nos un nas nou escollit en el catàleg dels nassos possibles dissenyats pels professionals del ram és un alliberament del neguit i del menyspreu propi que hom pateix quan li desplau el que duu. I qui diu nas, diu de tot l’excés o de l‘escàs.Que després d’una intervenció estètica el resultat no hagi satisfet les perspectives de millora és un risc del qual els esteticistes ja en deuen advertir per evitar problemes posteriors. És una consideració que porto al tema perquè aquest tema és procliu als desenganys.No obstant, malgrat que qui signa, sempre s’ha resignat al que el mirall li mostra, em sembla una bona decisió obrir la porta de l’esteta i de la cartera per aquesta correcció física. Només hi trobo un entrebanc. L’explico. Ens milloren l’aspecte, la massa corpòria i el perfil. Però allò més interessant de tot, allò que de veritat ens signa l’esplendor i la força interna de la vida, o sigui el doll, la intensitat, la vibració dels ulls, aquest signe de vivacitat ens roman inaccessible. Emmusteït pels anys, sense adob. És el contrast que delata el fracàs de lluitar contra el curs inexorable de la natura...
