La setmana passada es va presentar el llibret sobre els 100 anys de l'Escorxador de Mataró a la Biblioteca Antoni Comas. L'ha escrit en Manuel Cusachs, l'ha prologat en Pep Puig Pla i també hi era l'alcalde. L'antiga sala on s'escorxaven vedells, que és la que ara acull els actes de la biblioteca, era plena d'encuriosits per la cosa.
I com passa cada cop que hi vago, se me n'anava la mirada al sistema de suports on es penjaven els cossos dels animals i que ara està com museïtzat, per sobre dels caps dels assistents al que sigui. La sala és un bon recinte. L'Escorxador és un edifici preciós. El nom escollit, em permetran, ben adequat. La biblioteca ubicada a dins, un encert. I tot el que hi passa, amb gent de tota mena i condició fent-hi vida i cultura, el millor de tot.
La Biblioteca Antoni Comas és sensacional, un equipament de primera, però sovint el seu protagonisme i el que s'esdevé a dins eclipsa l'altra meitat de l'operació que es va fer allà on abans s'escorxava: l'entorn. Els jardins o parc de l'Escorxador. La connexió entre l'Havana i el Palau. Els racons, els aparells de fer exercici físic, l'anar i venir. L'escola bressol i el local casteller.
L'Escorxador era una mena de microrealitat dins la ciutat del segle passat. Pel que es veu teníem un equipament de primera –més enllà del fenomenal aspecte modernista de l'edifici– que era una virgueria per l'època en què es va estrenar. Era un recinte tancat. Un ecosistema propi. Ara el mateix espai és, en canvi, un flux, una realitat dinàmica, que canvia segons l'hora i el torn, que "serveix" a Herrera i a Prat de la Riba i dona ombra a joves i vells sense distinció. És un parc o són uns jardins, però relliguen dues zones de la ciutat i potencien un eix potent a llevant. No és cap novetat, s'ha dit, però quan s'hi va freqüentment encara ho aprecies més. És un dels espais més acollidors de la ciutat.
Des de principis d'any, la renovada i rejovenida associació del barri ha fet viure l'espai amb festes de primavera i estiu, sopars i vermuts. Cada dissabte hi va més gent a mercat. Fa dues setmanes un nou festival per als nens (ara es diu públic familiar, però segueixen sent els fills) l'omplia a vessar. Dos festivals de música s'han inventat a la ciutat amb aquest teló de fons i fins i tot el bar que hi ha ha volgut apuntar-se al nom de l'antic 'mataderu' per fer més fira.
L'Escorxador segueix sent la pera. I és una bona aposta de ciutat. Quan a tots plegats ens surt bé la jugada, què carai, també ho hem de saber valorar.
