Tots i cada un de nosaltres som uns pesats amb Les Santes. A la universitat, a la feina o si estem fora ens dediquem a ensenyar vídeos del Desvetllament Bellugós i diem cofois: mireu què fem a Mataró. La gent s’empassa els 10 minuts d’imatges i au, ja hem escampat una mica més la nostra fal·lera per la Festa Major.
Som uns pesats, no passa res. Fa poc tornava de la República Democràtica del Congo per feina. Allà, amb un amic congolès, un dia estàvem xerrant de com és la meva ciutat. Estàvem a prop de casa seva, a Bukavu, en un bar veient el Benín-Marroc de la Copa Àfrica. El soroll del generador de fons (a la ciutat no hi ha electricitat), un cobert de plàstic i fusta amb un televisor pengim-penjam i infinitat de cadires amb fans acèrrims de Benín.
El primer que em va venir al cap de Mataró va ser el niu de coloms que tinc davant de casa i que em desperta cada matí, sembla el Parc de les Aus. Després, les terrassetes d’estiu, que també s’estilen molt a l’est d’Àfrica, tot i que tenen l’aberrant costum de beure la cervesa calenta. Això em va fer declinar la segona ronda, just quan Marroc fallava un penal a l’últim minut. I, evidentment, Les Santes. Com un posseït vaig agafar el mòbil a la recerca de vídeos de la sortida d’en Robafaves per la porta de l’Ajuntament un 25 de juliol a les 23.30. Ja estem a la pròrroga. El trobo, se’l mira i diu: Però això són com ninots, no? Bé, no són ninots ben bé. Però no són de veritat. No, és clar. Llavors som com ninots. Val, t’ho compro, són ninots. I per què us agraden? (Aquí vaig pensar molt breument com explicar amb el meu francès de P3 tota la simbologia de les figures, però pel bé comú vaig desistir) Mmm, mira, ballen i fan festa. Ja, però són ninots. Sí.
En aquell moment falla el generador elèctric i hem de seguir la tanda de penals amb un transistor. Els gats vells venien preparats. Em demano una segona ronda de cervesa tèbia per empassar-me la definició d’en Robafaves com a ninot. Entre crits en francès i suahili detecto que ha guanyat Benín. El meu amic, tot content, em diu que ara seria un bon moment perquè els ninots ballessin. Penso que sí, penso que no hi hauria millor moment. Així que marxem els dos cap a casa, ell content amb el futbol i jo, a uns quants quilòmetres de casa, pensant que he de mirar la previsió de pluja dels pròxims 15 dies. Glòria a tot plegat.
