No, no estem determinats per un ADN pacifista ni venim determinats biològicament per la cultura de pau. Són opcions polítiques escollides, i prou. Que consti que la situació dels presos polítics i la manera com s’ha desenvolupat la vergonya jurídica de l’última primavera em genera molta ràbia i molta pena, però prou, si us plau. Creure en la pau no vol dir portar-la inserida en el nostre cos.
Potser filaré prim, però cada cop que algú es refereix a un factor biològic per justificar un comportament em genera una urticària que només es pot comparar a la juliana de Les Santes 2018. Les paraules, els discursos, són armes carregades de valor simbòlic, per això les hem d’escollir amb precisió i de forma que incloguin més que excloguin. Primer, l’ADN són els gens que portem a dins, una informació hereditària que ens permet aglutinar dades per generar un genoma. Res més. Si utilitzem la justificació genètica per referir-nos a un tipus de comportament, estem dient que aquells que no comparteixen un genoma determinat amb nosaltres poden no tenir aquest comportament. Genoma bo, genoma dolent. Genoma pacífic, genoma violent. I ja sabem en què deriva això.
Dos, el determinisme biològic, de la mà de la justificació genètica, o el cultural són hereus d’uns comportaments passats, són una faula de taverna a les 5 de la matinada. Considerar que som així perquè estem determinats per una evolució millor, més estructurada, que ens converteix en un esglaó millor que d’altres és, també, esgarrifós.
El comportament humà no està conduït per una cadena heriditària de gens, sinó per qüestions de context social, opcions materials i condicions efectives. És a dir, allò que es pot fer en el seu precís moment. I punt. Per tant, la qüestió cultural que explica que les conquestes socials i nacionals que s’han aconseguit han estat basades en una cultura històrica de la pau són mentida. I això ha estat utilitzat per criminalitzar altres formes de protesta.
Les nostres societats, més que determinades, venen marcades pel que en física quàntica es diu el principi d’incertesa de Heisenberg, que explica que no podem conèixer les posicions i els moviments de determinats cossos al mateix temps. Podem ser pacífics, recórrer a la violència política, restar passius, moure’ns a la defensiva, sempre segons les anàlisis materials, socials i morals del moment. No som un genoma únic, espero que no ho siguem mai. Som incerts i variables.
