A risc de ser acusat de llogarrenc o de poc cultivat, ja fa temps que amb la colla he creat, per teoria, tossuda animadversió davant les paraules o expressions en anglès que, per art de màgia, apareixen en la conversa com si no hi hagués maneres pròpies i nostrades de dir exactament el mateix.
Com que la llengua ja es potineja per altres bandes, sembla que no vulguem veure com el ribot de la influència idiomàtica anglesa ens la fa cada cop més petita. I no des de pretesos atacs aliens davant dels quals fer una balconada, no. És la cada vegada més internacional joventut i la moda –la mateixa que mostra desdeny per l'ortografia en l'escriptura convencional– la que es pensa que si fas coworking ets menys pringat que si has de compartir oficina, per posar un exemple.
Sabent que la batalla està perduda, ens queda només seguir-hi oposant resistència, com l'orquestra del vaixell que s'enfonsa, abans que les aigües gèlides de l'anglès acabin per batejar fins i tot el pa amb tomàquet. Tinc amics amb carrera universitària que m'escriuen com feréstecs sense estudis i, això sí, després em volen recomanar alguna cosa dient que és un must o advertint amb la millor de les atencions que allò té hype. El desori és tal que la gent pregunta pel timing d'un acte i acostuma a dir que fa briefings quan vol perdre el temps a mig procés creatiu.
Dels amics, també, em supera quan volen anar a menjar pizzes a slices, com si porcions, trossos o talls no quedés prou maco. Perdem tot d'adjectius preciosos que diversifiquen la bellesa –perquè és plural, òbviament– en pro del cool i ens esverem pel Black Friday com a concepte, però després elogieu l'outfit en lloc de, per exemple, dir que algú va molt elegant o fa bona fila. Al bar de davant ningú demana galetes, tot són cookies, i fins i tot aquest exabrupte del muffin –que ben bé podria ser el nom d'un equip– ha sepultat les magdalenes.
Però per no caure en la queixa sense més, busquem les causes d’aquesta invasió. Jo crec que van inventar la merda aquella del minijob perquè «feina precària» quedava massa sincer. I fins i tot la nostra pròpia derrota deu sonar més bé en anglès.
