Llegeixo en una d'aquestes imatges ocurrents que es "viralitzen" una màxima contundent que assegura que "el setembre és el dilluns de l'any". No és la millor benzina per entrar marxa, trobo, a inicis de curs quan podríem donar per fet que pràcticament és unànime el criteri col·lectiu de tractar amb còlera i mandra el primer dels dies de la setmana com si, pobret, algun dels següents es caracteritzés per ser magnànim.
Obrim curs, estrenem llibreta, els petits tornen a classe i els de més perícia, precisament, aprofiten per fer vacances i si poden marxar, la butxaca els serà més prolífica que els qui estan condemnats a l'èxode de consuetud, al punt de màxima calor. Setembre pot ser el dilluns de l'any i, a més, podríem afegir-hi que o engeguem màquines amb una certa premissa o convertirem tot el cicle en un anar a contrapeu.
De la frase em sorprenen dues coses. Una és el format i és que una amiga la comparteix per xarxes socials, òbviament en format imatge. Els qui escrivim i volem ser llegits ho tenim, això, ara. Diuen que el jovent –i al darrera els que anem minvant la condició– ja no llegeix i el comportament compartit és de resignació. Ara la cosa va de números de "likes" sense que per res la xifra de faltes o directament atemptats lingüístics repari en res. Si vols que et llegeixin, diuen els experts en tendències, que sigui curt, visible. La gent no vol perdre el temps amb tu, et raonen, insultant una mica l'ofici ja que ningú va a estudi a que li ensenyin a fer extraviar hores al personal.
Torno a la màxima que m'ocupa la pantalla. Setembre com a inici, dilluns com a recança. Certament són dies d'aprofitar la perspectiva des de l'atalaia del final d'estiu tot i que si pequen de vertigen és probable que prefereixin no fer gaire exercici. Si establim com a curs el que va de setembre a juny i des de la Diada a Sant Joan poden fer vostès mateixos l'enumeració de cites, l'anàlisi de situació i fins i tot el ressonar molest de qui percep les parets del món com quelcom cada cop més tancat i inhòspit. Que passi el dilluns, doncs. Fem dissabte al setembre, per tant. I que l'any, el curs o l'anar tirant pugui, com a mínim, ser més estimulant que una imatge absurda en una xarxa social.
