En la sortida de la Volta de Mataró em sembla trobar-hi sempre la mateixa gent. És com una sensació de dejavú, ja que fa cinc anys que el panorama és quasi idèntic. Només el temps que fa o els ciclistes d'ocasió que hi corrin semblen variar el panorama. Total: passejada de curiós i converses d'ascensor. De gent n'hi ha i l'ambient fa maco. Però d'al·licients no anem pas sobrats. Enguany es va tenir la perícia de fer-li fer dues voltes a un circuit al pilot, cosa que va multiplicar per dos els pocs segons dels quals gaudeixes quan passen.
I aquesta de fet és la gràcia: l'única vegada que vaig veure el Tour en directe vaig posar-me a plorar. Té un magnetisme evident, el ciclisme –ep, per cert, aquest diumenge mirin el Tour de Flandes: que hi ha "monument" a l'hora de la mona!– però potser si des de Mataró es moguessin fils per sumar, al fet que vinguin, una mica de picant competitiu el lligam es reforçaria.
El que estic dient és que si cal que la Volta no vingui algun any per estalviar, no ho trobaria un drama. Però que a l'hora de pagar al comptat valdria la pena optar a un final d'etapa. Seria a mitja tarda, amb els carrers més plens. Podríem veure un esprint llançat per una avinguda principal mataronina: un Camí Ral a tot drap i meta a Santa Anna? Acabar al Camí de la Geganta –d'on ara surten– venint d'alguna Ronda que "piqués" amunt i dificultés l'acceleració? Seria espectacular.
Posats a fer volar coloms, amb el meu millor amic i confident d'això del ciclisme sempre hem dit que La Riera com a tram final tindria gràcia. Jo, somiatruites, hi afegeixo Les Escaletes però llavors hauria de venir la carrera seleccionada o, per què no?, que fos una contra-rellotge. Els espais hi són i Mataró, de final d'etapa, lluiria més i ensenyaria més ciclisme: més decisiu, que la reiteració dels millors ciclistes estirant les cames i dient adéu-siau. Per què no canviem d'etapa?
