Els amics que no viuen entre les rieres d’Argentona i Sant Simó sempre em retreuen que escoltant-me sembla que tothom sigui de Mataró. Reaccionen així farts de l’exercici de reivindicar la denominació d’origen dels nostres famosos. Els entenc. Ha de fotre veure que del Rei de la Rumba a l’actor porno més important del país són d’allà mateix, com passa amb el que presenta el telenotícies o la que podria ser –serà!– propera estrella barcelonista. No som pocs els mataronins que fardem pels que, precisament marxant-ne, han fet fira.
Em retreuen també alguna de les accions d’aquesta missió diplomàtica als estrats de la fama. I és que em va caure el meu localisme als peus en veure un dels nostres còmics servint a interessos del tot espuris. Els actors sovint no poden triar per qui treballen. Molts periodistes i en altres oficis tres quarts del mateix. Però l'última irrupció publicitària del “nostre” Edu Soto com a imatge simpàtica d'Inverco és per tirar la barretina al foc. No sé si l'han vist. Però per bon actor que sigui, no fot punyetera gràcia. Inverco és una Fundació participada per bancs i asseguradores.
Que ens volen dir, que estalviem perquè no tindrem pensions dignes? I ens ho diuen alegrement, contractant la imatge de l'Edu o d'Anne Igartiburu i fent pinça de missatge de la dreta precisament ara que els pensionistes –els iaios seran sempre nostres!– han aixecat un clam que els que hi anem darrere no podem obviar.
Mireu. Si per la piràmide d'edat de la nostra societat no es pot garantir l'actual sistema de repartiment, caldrà que els pressupostos generals garanteixin les pensions. Si els pressupostos no tiren, caldrà que la recaptació d'impostos gravi als que tenen més i ara s'escaquegen i si la mala política ha buidat una guardiola que garantia qualitat de vida caldrà exhaurir el camí per demanar responsabilitats. El tema de les pensions és massa seriós –i ens estan aixecant tan impúdicament la camisa– com per fer el joc còmic a la màfia que ens queixala drets i dignitat.
No fa gràcia, Edu.
