A la setmana del Gran Recapte i acostant-se a la celebració de La Marató de TV3, la solidaritat està a l'ordre del dia. Diners per investigar les malalties infeccioses, aliments pels més necessitats, voluntaris que dediquen el seu temps lliure a les causes benèfiques, activitats solidàries i molt més. Encara que tinguem fama d'excessivament estalviadors, els catalans solem organitzar-nos d'allò més bé per ajudar als que ho necessiten i som considerablement solidaris. Qui no ha treballat mai com a voluntari a qualsevol iniciativa social, dedicat el seu temps lliure a una associació, donat diners per una causa benèfica o participat d'alguna activitat solidària?
Ara bé, tots sabem que en un context ideal la clau seria no caure en la necessitat d'organitzar esdeveniments per ajudar als altres o, dit d'altra manera, que no hi hagués persones que necessitessin la solidaritat per viure o sobreviure. És indiscutible que les iniciatives benèfiques ajuden però que l'ideal seria la solució del problema des de l'arrel, cosa que recau en mans dels qui gestionen el país. Tot i això, a tanta distància d'aconseguir una solució real i definitiva, cal reconèixer que no està mai de més col·laborar en allò que cadascú cregui millor.
És curiós i contradictori, però, que en aquest moment ple de bona voluntat se celebrin iniciatives tan consumistes com el Black Friday, i les previstes pels pròxims dies entorn el Nadal. Compres i més compres, acompanyades d'estratègies comercials per estimular l'esperit consumista sense fre. Un esperit que, des del meu punt de vista, es contradiu amb el tradicional esperit nadalenc. És obvi que a tots ens agrada fer i rebre alguns detalls per les festes, mostres d'estima cap als altres que es tradueixen en forma de regal i que no tenen res de negatiu.
Però la compra compulsiva durant el Nadal no és més que una resposta al constant estímul consumista sota el que vivim exposats, el qual potser ens acaba condicionant sense que ens n'adonem.
