Com temerosos que la dita sigui certa i que l'edició prevista per enguany, que és la tercera, tingui sobirania per ser la vençuda, a Mataró hem esmerçat la primavera en reiterar les posicions sabudes sobre la Festa al Cel. Amb vehemència simbòlica s'han succeït les posicions dels contraris molt contraris i dels partidaris molt partidaris. Dues posicions amb correlacions de forces diferents que juguen des de la mateixa posició i repeteixen la mateixa jugada.
La Festa al Cel tal com l'ha volgut entomar l'Ajuntament és un pack tancat, que sembla que tingui blindats tots els components. Les sis w, que deien a classe de periodisme. El què, que seria el propi festival i els avions per una banda i el quant, que seria aquest pressupost que s'enlaira –mai millor dit– per sobre del mig milió d'euros, per l'altra, són permanentment sobre el terreny de joc en què uns i altres es passen la pilota. Però es pot parlar del quan?
Independentment del pressupost i del contingut d'aquest magne esdeveniment d'importació a casa nostra, algú és capaç d'assegurar que està ben ubicat en el nostre calendari? És una herència de La Mercè, sí, però els visitants que rep Mataró el dia de la Festa, suposant que vulguin tornar-hi, veuen com la setmana següent de la gran cita les guinguetes de la platja tanquen i s'apaga la temporada de turisme. L'octubre és un mes fosc en dinamisme ciutadà, comercial i festiu.
No seria millor, si ens hem de gastar els calers en promocionar la ciutat, el seu front marítim, les seves bondats, que ubiquéssim el que hagi de ser –amb ales, sense ales, o súper, com les compreses– al pòrtic de l'estiu? Quan els visitants que repeteixin trobin platges, guinguetes, botigues en rebaixes i vida al carrer? Oi que els anuncis de regals no es fan la vigília de Reis, sinó a inicis de desembre?
Doncs això. També hem de ser capgrossos amb tants dels nostres diners?
