És dimarts 24 de maig i al Parc Central les atraccions de la Fira s'afanyen a desmuntar i marxar cames ajudeu-me, moltes d'elles a Berga que és Patum. La que tardarà més dies a deixar la ciutat enrere és, però, la nòria, que ha estat la gran novetat i al·licient. Perceptible des de molts carrers enllà, impactant per la seva altitud. Qui no hi ha pujat aquests dies ha perdut l'oportunitat d'alçar-se literalment sobre la ciutat i copsar la seva magnitud. Menys Cerdanyola, que s'amagava rere Can Boada –i que és un tros ben important– els segons que passaves a la part alta de la sínia et dimensionaven visualment la nostra pròpia ciutat. I aquest és un exercici que poques vegades es pot fer, des de dins de la pròpia trama urbana.
És dimarts 24 de maig i ja fa un any de les eleccions municipals que van llegar per a quatre anys el panorama polític vigent. Nou grups municipals –que ara és com si fossin deu– i el govern bipartit que ha passat dies i empès la quarta part del mandat.
Des dels primers compassos es va posar sobre la taula un concepte que havia de ser a la vegada horitzó, pla, estudi i unes quantes paraules virtuoses més. Mataró 2022. No és res nou això de situar un termini temporal com a element que bateja un esquema tàctic. Ve a ser l'aplicació programàtica del "què volem ser de grans".
D'aquest Mataró 2022 de moment no se'n té constància fàctica. Se suposa que els qui tenen càrrec o cervell deuen estar-hi barrinant i, amb dotze mesos, se suposa que no es pot demanar més. I sempre hi ha la caixa buida, que algun cop també ha servit per excusar que ni tan sols es practiqui l'exercici gratuït de deliberar.
La ciutat ha passat un any sense angúnies, és cert, però ull amb no viure atrapats en una nòria la qual, després de la perspectiva, t'acaba deixant allà mateix i amb menys temps i duros.
