Ja fa uns anys, en un curs de gestió empresarial, vaig fer un exercici interessant. El professor ens va fer escriure en un paper, com ens imaginàvem a nosaltres mateixos al cap de 20 anys, per després fer un llistat de les 10 coses que creiem que hauríem de fer per assegurar aquella visió. L’objectiu de l’exercici era fer pensar els alumnes a llarg termini de forma estructurada.
El fet és que tal com ens va recomanar, vaig guardar aquell paperet per consultar-lo més endavant, i tot i que mai l’he buscat deliberadament, regularment, com per encanteri, se m’apareix a cada neteja d’armari o endreçant papers antics. Em fa gràcia rellegir-ho, ric de mi mateix i d’algunes de les coses que vaig escriure, però també és veritat que d’altres, em fan pensar i plantejar-me si realment estic fent allò que volia fer. Fer un exercici a llarg termini és molt complicat, tant en la vida personal com en la professional. Sempre hi ha variables que no controlem o no coneixem i normalment la por a equivocar-nos, ens fa desistir de l’esforç de planificar. Però planificar és un bon exercici, tot i que després no sempre seguim el pla inicial.
Ara que estem en plena campanya per les eleccions municipals, hauríem de demanar als nostres polítics quina és la seva visió a llarg termini de la nostra ciutat i comarca. Aquests últims anys, els nostres gestors públics, prou feina han tingut amb el dia a dia, però és ara, abans de la lleugera millora que tindran els comptes públics, que s’ha de planificar a llarg termini. Com expliquen els experts en estratègia, els principals errors de planificació, vénen provocats per planificar en èpoques de bonança, perquè es fan servir suposicions que mai acaben essent realitat. El consell és planificar a llarg termini en èpoques de pocs recursos, perquè és quan millor es prioritzen les necessitats.
Si repassem la història de les nostres ciutats, veurem que els principals errors urbanístics s’han produït en èpoques de fort creixement, quan hi havia diners per invertir i semblava que no s’acabarien mai. Com volem que sigui la nostra ciutat el 2030 i el 2040. La via del tren ha de continuar arran de mar? Volem tenir un passeig marítim que uneixi tot el Maresme? Continuarem tenint cables penjats per tots els carrers o obligarem a les empreses de serveis a soterrar i compartir infraestructures?
Sovint tinc la impressió que demanem als governs allò que els hi és molt difícil d’aconseguir i en canvi no els demanem allò que sí que és la seva responsabilitat.
