Si alguna cosa anem aprenent, és com tendim a assemblar-nos perillosament (!) als nostres pares, fet que se’ns fa evident quan tot airejant les pròpies batalletes percebem inesperats tufs de naftalina i de pretèrits més que imperfets. A força d’empassar-nos els anys, cada cop més sovint ens sorprèn com la pròpia infància se’ns redescobreix, de tan llunyana, pràcticament exòtica, i a hores d’ara potser no tan diferent d’aquelles tardes del duro, el cine i la paperina de pipes dels nostres pares.
Tot ve a tomb per la sorpresa (o estupefacció, pels més papanàticament correctes) amb què ara contemplem fets d’una quotidianitat evident no fa pas tants anys enrere: els vells llibres infantils en què els adults fumaven tothora o descobrir algú que perpetua els berenars de pa amb vi i sucre per a la mainada. O, com és el cas, descobrir a l’autopista un vehicle familiar amb la canalla lliure (i feliç, per què no dir-ho?), sense cinturons, cadiretes, alçadors ni variants.
Per contra, dècades enrere estava completament prohibit realitzar el trajecte a Barcelona palplantat al mig de l’autocar, i l’aforament complet del vehicle significava, sí o sí, l’espera del següent. Paradoxalment, de forma paral·lela i inversament proporcional a la sobrepoblació de lleis i normatives i homologacions que pretenen dibuixar la utopia d’aquesta societat idòlatra del risc zero, el temps ha esllanguit tal restricció fins a convertir els autocars, sens gaires metàfores, en llaunes de sardines.
I així, a mig gastar la segona dècada del segle, el gran avenç en termes de transport públic que sembla que ens podem anotar és, al cap i a la fi, poder anar i tornar asseguts del cap i casal. Tant com això. Per sort, en tombar de cada cantonada sempre hi ha unes eleccions, fèrtil adob de llengües embalades, subministre a l’engròs de rodes de molí pel qui vulgui combregar amb reclams de nova estampa -digues-li tren a la Costa Brava- o amb cantarelles desempolsades per a l’ocasió. Lletanies amb lletra de tren orbital i amb música d’estació d’autobusos. Idees, de tan llunyanes, pràcticament exòtiques.
