Un dia d’aquesta setmana em vaig haver d’aixecar molt d’hora per agafar un vol a primera hora del matí. Un cop a l’aeroport, com tenia temps de sobres, vaig anar a un bar a fer un cafè per acabar de despertar-me i començar a pensar en el meu article del Tot. Al bar vaig trobar-me un ex-company de feina, que també feia temps per agafar el seu vol.
La conversa va començar bastant intranscendent però de cop i volta va agafar un aire transcendental, “No creus que perdem molt temps amb tant de viatge, el temps és el nostre bé més valuós i hauríem d’aprofitar-lo molt millor …”. Sort que a mi ja em tocava embarcar i em vaig poder acomiadar de forma educada, evitant donar una resposta, a aquella hora del matí no estava preparat per a reflexions tan profundes.
Al vol vaig tenir temps per preparar una mica més les reunions del dia i, fins i tot, per retornar a pensar en el meu article. Per resumir, la resta del dia va ser un desastre, la majoria de participants en les reunions no se les havien preparat prou, participants que curiosament (o no) eren els que més parlaven, tot i que la majoria de coses que deien estaven més enfocades a demostrar els seus coneixements que en aportar quelcom profitós per al grup.
A la tornada encara sort que el vol es va retardar, això em va donar temps per fer unes trucades i preparar un document de treball que intentava resumir les idees del dia. En el vol de tornada vaig tenir temps d’acabar-lo i només aterrar el vaig poder enviar a tothom. Demanant, això sí, que la gent s’ho llegís amb calma i no contestés aquella nit, tinc comprovat que la gent contesta correus de feina al vespre com si fossin missatges de mòbil, sense posar-hi prou atenció (ho deuen fer veient la tele o al llit) i això fa que a vegades escriguin coses de les quals l’endemà se’n penedeixen.
De camí cap a Mataró, pensava en la conversa de primera hora de matí. El meu ex-company no tenia raó, aquell dia el temps no el vaig perdre a l’avió o a l’aeroport, sinó reunit amb gent que estava més preocupada en parlar que en escoltar.
Aquest cap de setmana he anat de colònies familiars amb l’esplai dels meus fills, els monitors s’havien preparat les activitats, repartien les feines a les famílies i a la nit feien una valoració de com havia anat el dia. Sembla fàcil oi? Doncs, no ho és.
Espero que aquests joves cultivin més aquests hàbits i que no els perdin en la seva vida laboral.
